Beneficis del
riure
En riure
es mouen un 400 músculs del cos, el que més feina fa però és el diafragma que
en moure’s de forma compulsiva fa un massatge intern que millora la columna
vertebral, la digestió, la capacitat dels pulmons, de fet mobilitza tots els
òrgans interns ajudant a que es redueixin els greixos nocius i les substàncies
tòxiques, millora notablement la
circulació sanguínia i limfàtica i evita l’estrenyiment.
El
cervell fa que es produeixin hormones i neurotransmissors – endorfines, adrenalina
i encefalines - les primeres actuen doncs com a drogues
naturals i son molt i molt més potents que l’heroïna i la morfina a més el seu
efecte arriba als limfocits que tenen a ratlla els bacteris i els virus i l’adrenalina ens fa estar desperts, imaginatius,
creatius i fa pujar el to vital, les encefalines s’encarreguen de treure el
dolor, és a dir son analgèsiques. A més com que les segreguem son totalment
gratuïtes i els seus efectes secundaris son magnífics: treuen els dolors i
donen benestar i bon humor.
Les
riallades fan produir llàgrimes que netegen els ulls i fan vibrar tot el cap
destapant el nas i les oïdes. També entra el doble d’aire als pulmons amb la
qual cosa ens oxigenem més i la pell es tonifica des de dins per tant és
anti-arrugues en contra del que es creu.
Regula
la tensió arterial i preveu els infarts.
Fa viure
el present, preveu la depressió i l’angoixa – per mitjà de les endorfines - i
fa exterioritzar els sentiments i les emocions fent a més que no es quedin
estancades.
Facilita
situacions socialment incòmodes perquè riure sol ser contagiós (pot ser un
riure tendre, maliciós, histèric, profund..). Riure’s d’un mateix facilita el
perdó i riure amb altres persones multiplica el seu efecte. No passa així quan ens
en riem d’altres.
La pel.lícula sobre
el cas real del Dr. Patch Adams,
protagonitzada magníficament per Robin
Williams, deixava ben palès com a través del sentit de l’humor facilitava
la curació dels seus malalts. De fet el Dr. Adams va ser el precursor de la “risoteràpia”.
 |
| Dr. Patch Adams |
| Robin Williams fent de Patch Adams. |
Un cas que ha anat
molt de boca en boca és el de Norman
Cousins, editor de Saturday Review, que als 50anys se li diagnosticà una
artritis de columna molt dolorosa per la
que havia de ser ingressat sovint i va estalviar-se els ingressos mirant moltes
pel·lícules de riure, fet que li treia el dolor.
Una altra pel·lícula
o llibre centrat en el tema riure és "El
nom de la Rosa" d’Umberto Eco. Es
basa en una ficció en una abadia de l’Edat Mitjana on s’amagava “al poble” el
que se suposava que Aristòtil deia sobre la
importància del riure. Sí, ficció, però encara ara hi ha llocs i creences on
riure es considera poc acceptable moralment i signe d’immaduresa; sense anar
més lluny personalment jo fugia de la religió que em van ensenyar al col·legi per
la seva “seriositat” i valoració del patiment.
També Sigmund Freud
va dir la seva, doncs va tenir molt clar que les rialles alliberen les energies
negatives de l’organisme, cosa que més endavant es va demostrar científicament.
RIURE DONCS ÉS FORÇA
MÉS IMPORTANT
DEL QUE SEMBLA
Carme Frigola, terapeuta a Alè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada