Carme Frigola, massatgista i acupuntora a
Alè espai de ioga i teràpies.
Runes: runes-savies.blogspot.com, de'n Joan Vera
Ehwaz |
TEIX (Taxus baccatta L.) teixera. Cst: taxo, tajo. Navarra: sabino. Ga i P.: teixo, teixeiro,teixeira. Eus: hagintze, agin, hagin. Fr: if (à baies). An: yew. Al: Eibe
It: tasso.
F:taxàcies. G:
taxus
|
|
D: Arbust que pot arribar a ser un arbre de 15 mtrs,
d’alçada i el tronc pot arribar a fer metre i mig de diàmetre. Les fulles de
cap a 3 cm, són llargarudes i planeres posades en espiral en dues files, no
les perd.
Té flors
masculines i femenines al mateix arbre però en peus diferents.
El fruit és vermell;
de fet no és el fruit sinó la flor femenina que està envoltada d’una mena de
cúpula vermella.
ULL !!! ALTAMENT TÒXIC, és un verí poderós pel sistema nerviós
i pel cor, el qual pot arribar a parar. En cas d’intoxicació cal córrer ràpidament
a l’hospital més proper.
També és tòxic pel bestiar sobretot pels que no son remugadors.
Només
se’n pot aprofitar la part vermella de les llavors, per fer un xarop pectoral
que també és antiinflamatori, però la veritat és que hi han plantes millors
per aconseguir aquests efectes i ens estalviem perillositat, pel que ja no
explico com es fa.
CURIOSITATS: La fusta és molt
resistent. S’utilitza per fer arcs i en ebenisteria. Les fulles en sufumigació
sembla ser que espanta les rates.
Entre 1960 i 70
es descobrí que el taxol o taxina, principi actiu del teix, és antitumoral
tot i que ara ja es sintetitza al laboratori, doncs es precisava molta
quantitat d’escorça. Tot i això se n’ha aturat una mica l’aplicació mèdica
pels seus efectes tòxics secundaris ( nàusees, caiguda del cabell...)
Fonts: Dioscòrides (P. Font Quer
), Enciclopèdia plantes medicinals (J.D. Pamplona ), Guia de campo de las
flores de Europa (Oleg Polunin) i altres.
|
|
FL: primavera.
Madura a la
tardor .
|
H: tot tipus de terreny tot i que es veu més en zones calcàries. Li
agraden els llocs ombrívols i frescos però no les gelades fora de temps.
|
Eihwaz |
EL FREIXE ( fraxinus excelsior L.,
i fraxinus oxycarpa) Freixe de fulla gran, freix, estanca-sang . Cst: fresno
común. Ga i P: freixo, pulleiro. Eus: lizar, arrunta. Fr: frêne commun. An:
common ash, bird’s tomgue.
Al: gemeine
esche. It: frassino
F: oleaceae . G: fraxinus
|
|
D: Pot arribar
fins a 35 m d’alçada, és caducifoli. L’escorça és grisosa i llisa però amb
els anys es va clivellant. Les gemmes són fosques. Les fulles surten de les branques de manera oposada,
son compostes amb 7 0 13 folíols lanceolats.
Les flors es
disposen en forma de raïm, sense calze ni corol·la amb dos estams i un petit
pistil i acaba essent un fruit sec en forma de llengüeta.
Apl. Md. Se n’utilitza l’escorça i
les fulles i a cops les llàgrimes de manà que no son res mes que saba
solidificada; d’aquests llàgrimes
se’n dissolent uns 20 grs, en un vos d’aigua calenta en dejú i va fent efecte
laxant al llarg del dia.
Així doncs 30 gr/ltr
de fulles en infusió o decocció,
amb una mica de suc de llimona per a reforçar els efectes repartit en 3
taces/dia, tenen efectes diürètics,
laxants i depuratius, i milloren malalties artrítiques i l’estrenyiment.
La decocció de 3 gr, (cullerada cafè) d’escorça
triturada per 1 tassa d’aigua, ajuda a baixar
la febre i és digestiva.
Curiositats: Dioscòrides diu: “Les
seves fulles en cataplasma, begudes en vi o el suc que se’n treu d’elles
ajuden als qui han estat picats per un escurçó i la cendra de l’escorça untada
amb aigua cura la sarna”. I Laguna diu: “ normalment el freixe floreix abans
no surtin les serps de sota terra i mai deixa les fulles fins que aquestes
tornen als seus nius, ordres a favor nostre de la sàvia naturalesa”.
|
|
FL: primavera abans de treure les fulles.
|
H: Li és igual el tipus de terra mentre
sigui fèrtil i fonda preferiblement vora corrents d’aigua, encara que sigui
subterrània. Aguanta bé el fred.
|
Ansuz |