MEDITACIÓ FINAL DE MES I FINAL D'ANY !!!

 Com que aquest mes l'últim dijous cau en Sant Esteve i és festa s'ha avançat el dia de la meditació a aquest proper dijous 19 de desembre a les 9 del vespre a 

Alè espai de ioga i teràpies de Llers.  

T'hi espero, ja saps que la sessió és gratuïta i oberta a tothom. No cal tenir experiència, només calen ganes d'experimentar el silènci.  

Si pot ser confirma l'assistència. 

RUNES CELTES

                                T'hi esperem. Recorda que cal reservar !!! . Fins aviat. 

SPIRANTHES SPIRALIS - orquidies Llers

SPIRANTHES SPIRALIS Família: orquidiàcies  Gènere: spiranthes

Descripció: Fulles lleugerament ovalades verd fosc, petites, d’uns 4 cm. Les arrels en tubercles – de 2 a 4 – tenen forma de V invertida. Les flors blanques, a cops verdoses, molt petites de 5-6 mm. es van disposant en una tija que va girant en espiral – d’aquí el seu nom – i van florint de forma escalonada de manera que les primeres flors ja han passat a llavors i encara en queden a la punta per anar-se obrint.       La planta en conjunt és petita, com a molt pot arribar a 20 cm. Floreix de setembre a novembre.   Aquestes en concret eren prop de la pineda on hi ha la granja d’enciams, prop d’una esplèndida i ben conservada barraca de pedra.

Carme Frigola, terapeuta a Alè, espai de ioga i teràpies.

FLOR CAPUTXINA

FLOR CAPUTXINA ( anacamptis pyramidalis) Família: orquidiàcies   Gènere:Anacamptis
D: Pot fer una alçada d’entre 20 i 45 cm.  Les flors de color rosa o fúcsia surten en grups densos i cònics que després van sent més ovalats. El label  té tres lòbuls gairebé iguals. Les arrels tenen dos tubercles i les fulles son lanceolades i lineals. Tot i que per la zona dels terraprims de l’Empordà és abundant, és una espècie rara per protegir. És d'una gran bellesa. Carme Frigola - Terapeuta a Alè, espai de Ioga i teràpies.
FL: maig - juliol	H: prats i erms secs i calcaris.

INICI TEMPORADA

18 de setembre : comencem les classes de IOGA !!!

amb POSTURES per enfortir el cos, ESTIRAMENTS musculars, REEDUCACIÓ de la POSTURA  i de la RESPIRACIÓ... tot efectuat amb especial ATENCIÓ al que s’està fent, per tal de millorar la salut i prevenir malalties i en especial per que es pugui experimentar el “sentir en ordre” la part física, la mental i l’espiritual.

Els joves poden millorar el seu rendiment en els estudis o en l’esport, les persones grans poden sentir-se millor amb el que creuen limitacions de l’edat...i també una estona de compartir amb d’altres persones una activitat.

De moment els horaris continuen igual :

Dilluns: a 2/4 de 8 i a les 9 del vespre.

Dimecres : a ¼ de 10 del matí.

Dijous: a 2/4 de 8 del vespre.

Alè espai de ioga i teràpies.

972 52 81 13 / 666 81 55 82

EL ROURE - ARBRES I RUNES

ROURE (Quercus robur, q.pedunculata, pedunculata) Roure, pènol. Cst: carballo, roble albar, roble común. Ga i P.: alvarinho, carballo. Eus: areitz, heritz, haitz. Fr: chêne, ruvre. An: oak. Al: Eiche. It: quecia F:fagàcies. G: quercus
Descripció: Tot i que hi han unes 600 espècies de quercus aquests son els més comuns entre nosaltres. Poden variar una mica però en línies generals poden fer de 20 a 40 mt, d’alçada, tots fan aglans (veure foto), tenen les fulles  alternes, caduques, que aguanten l’hivern i cauen a la primavera, lobulades de color verd fosc per sobre i més clar per sota i estan disposades en espiral. Floreix entre abril i maig en aments masculins llargs i que pengen i els femenins en forma de gemma. Tots tenen el fruit en forma d’aglà (veure foto); dins de cada aglà hi ha una sola llavor i madura a finals d’estiu o a la tardor. Sol créixer en boscos i els d’aquí aguanten la fred de l’hivern i la sequera de l’estiu. S’utilitza  per fer mobles, parquets, se n’havien fet vaixells de guerra, per la construcció – bigues - , botes per conservar el vi, el whisky...per fer eines i evidentment també medicinal. Aplic. Mèd. S’usen les fulles, l’escorça i els aglans. Conté molts tanins que son molt astringents la qual cosa vol dir que si s’aplica en teixits inflamats els va assecant mentre van sent substituïts per teixits sans; també son analgèsics i antiinflamatoris. En decocció: 60-80 g d’escorça triturada /lt, d’aigua fent bullir uns 10 mn a foc lent, després es filtra i s’aplica localment per: ·         Mals de coll, nafres a la boca, inflamacions de les genives...fent gàrgares. ·         Per irrigacions vaginals o banys vitals per “morenes”, fissures... ·         Banys de braços pels perellons, banys oculars en conjuntivitis.. ·         Per tapar el nas en cas d’hemorràgia   ·         Aplicar compreses calentes en dolors reumàtics osteomusculars i articulars. El suc de les fulles aixafades directament sobre ferides, per cicatritzar. Els aglans menjats en casos de diarrees. FLORS DE BACH: El roure és la flor de Bach nº 22 i està relacionada amb la força i la perseverança. Té a veure amb les persones que s’agafen la feina o les obligacions tan seriosament que tiren endavant fins extenuar-se. Curiositats: Durant molts segles els aglans eren aliment quasi bàsic d’algunes cultures com ara la basca, doncs contenen molts hidrats de carboni i greixos.  Actualment es fan productes dietètics on hi ha aglans torrats i altres productes com a succedani del cafè. És un dels arbres més sagrats dels nostres avantpassats ja els druides en feien aigua destil·lada de les flors per tal de netejar el cos intern i era habitual també seure sota un roure ben gran per rebre’n la força i la renovació. A Europa se l’ha considerat el “Rei de la vegetació”, representa la imatge del “cel” albergant la terra a causa de les seves grans dimensions. Els grecs anomenaven els roures “les primeres mares”. És un dels arbres que té una mitologia més extensa en moltes cultures. Rhaido Està relacionat amb la runa Raidho. Veure runes-savies.blogspot.com
FL: abril- maig	H: Boscos

Carme Frigola Gratacós, terapeuta a Alè espai de Ioga i teràpies.

AGRIMONIA - HERBES I PLANTES DE LLERS

AGRIMÒNIA (agrimonia eupatoria) serverola, herba de Sant Guillem Cst: agrimonia común, mermasangre. Ga i P: agrimónia, eupatória-dos-gregos. Eus: latxaski, orrortxeta. Fr: Aigremoine eupatoire. An: Agrimony, Clockebur.  F: rosàcies. G: agrimonia
Descripció: és una planta herbàcia que pot viure molts anys i brota cada any de la mateixa arrel. Pot arribar a fer 100cm. h i la tija està plena de pelets suaus. Les fulles son dentades, compostes i poden tenir 5, 7 o 9 segments amb altres de molt petits entre mig. A la base de la fulla hi ha dues estípules també dentades. Les flors es disposen en raïm que va creixent al llarg de l’estació. Els fruits son característics i pot ser una manera de diferenciar aquesta espècia de l’A. Odorata , quins fruits no fan aquests solcs i les espines de la punta es cargolen cap avall. Aplicacions Mèdiques. Astringent ( pell i mucoses ) fa segles s’ha estat utilitzant per diferents cultures en compreses sobre ferides de guerra, nafres a la boca,  mal de coll... Vermífug: expulsa cucs intestinals. Flors de Bach: Està relacionada amb la capacitat de fer front a la realitat i a   l’alegria. Persones que els agrada la pau i que per evitar discussions poden consentir el que sigui. Si aquesta capacitat està en desequilibri fan bona cara i fan bromes  malgrat tot, per la qual cosa a cops poden passar-se una mica amb l’alcohol per tal de poder suportar i fer com si res amb els seus problemes.       Carme Frigola, terapeuta a Alè
5 pètals FL: Mg - St	H: a les vores dels boscos sobre tot d’alzines, dels camps i també vora dels rierols.

SERAPIAS LINGUA L.

SERAPIAS LINGUA L.

Família: orquidiàcies.
Gènere: seràpies  


Comencen a florir a principis d'abril fina a finals de juliol.

Les fulles imparells son llargues i acabades en punta. La planta fa entre 15 i 30 cm. d'alçada i la seva arrel és un petit tubercle.

La flor és de tons liles i grana, a cops tira a groguenca. Dona la impressió que ens fa un "llengot", d'aquí ve el seu nom "lingua".

Pot sortir en qualsevol indret i sembla ser que creix en grups.










Aquest exemplar però era l'únic que vaig trobar; també era per la pineda de vora la granja d'enciams però sota una alzina. 




















Carme Frigola - Terapeuta a Alè espai de ioga i teràpies.

RIURE, UNA COSA MOLT SERIOSA

Beneficis del riure

      En riure es mouen un 400 músculs del cos, el que més feina fa però és el diafragma que en moure’s de forma compulsiva fa un massatge intern que millora la columna vertebral, la digestió, la capacitat dels pulmons, de fet mobilitza tots els òrgans interns ajudant a que es redueixin els greixos nocius i les substàncies tòxiques,  millora notablement la circulació sanguínia i limfàtica i evita l’estrenyiment.

      El cervell fa que es produeixin hormones i neurotransmissors – endorfines, adrenalina i encefalines  -  les primeres actuen doncs com a drogues naturals i son molt i molt més potents que l’heroïna i la morfina a més el seu efecte arriba als limfocits que tenen a ratlla els bacteris i els virus  i l’adrenalina ens fa estar desperts, imaginatius, creatius i fa pujar el to vital, les encefalines s’encarreguen de treure el dolor, és a dir son analgèsiques. A més com que les segreguem son totalment gratuïtes i els seus efectes secundaris son magnífics: treuen els dolors i donen benestar i bon humor.

      Les riallades fan produir llàgrimes que netegen els ulls i fan vibrar tot el cap destapant el nas i les oïdes. També entra el doble d’aire als pulmons amb la qual cosa ens oxigenem més i la pell es tonifica des de dins per tant és anti-arrugues en contra del que es creu.

      Regula la tensió arterial i preveu els infarts.

      Fa viure el present, preveu la depressió i l’angoixa – per mitjà de les endorfines - i fa exterioritzar els sentiments i les emocions fent a més que no es quedin estancades.

      Facilita situacions socialment incòmodes perquè riure sol ser contagiós (pot ser un riure tendre, maliciós, histèric, profund..). Riure’s d’un mateix facilita el perdó i riure amb altres persones multiplica el seu efecte. No passa així quan ens en riem d’altres.

La pel.lícula sobre el cas real del Dr. Patch Adams, protagonitzada magníficament per Robin Williams, deixava ben palès com a través del sentit de l’humor facilitava la curació dels seus malalts. De fet el Dr. Adams va ser el precursor de la “risoteràpia”.

Dr. Patch Adams

Robin Williams fent de Patch Adams.

Un cas que ha anat molt de boca en boca és el de Norman Cousins, editor de Saturday Review, que als 50anys se li diagnosticà una artritis de columna molt dolorosa  per la que havia de ser ingressat sovint i va estalviar-se els ingressos mirant moltes pel·lícules de riure, fet que li treia el dolor.

        

Una altra pel·lícula o llibre centrat en el tema riure és "El nom de la Rosa" d’Umberto Eco. Es basa en una ficció en una abadia de l’Edat Mitjana on s’amagava “al poble” el que se suposava que Aristòtil  deia sobre la importància del riure. Sí, ficció, però encara ara hi ha llocs i creences on riure es considera poc acceptable moralment i signe d’immaduresa; sense anar més lluny personalment jo fugia de la religió que em van ensenyar al col·legi per la seva “seriositat” i valoració del patiment.

També Sigmund Freud va dir la seva, doncs va tenir molt clar que les rialles alliberen les energies negatives de l’organisme, cosa que més endavant es va demostrar científicament.

 

RIURE DONCS ÉS FORÇA MÉS IMPORTANT

DEL QUE SEMBLA 

Carme Frigola, terapeuta a Alè.

IOGA I REFLEXIONS - 1

REFLEXIONS SOBRE LES CLASSES DE IOGA

A Alè les classes son de Hata Ioga Integral seguint una mica els ensenyaments de l’Antoni Blay, el qual tenia la seva manera particular de veure i viure el Ioga i també de l’André Van Lysebeth que igual que A. Blay a partir dels seus aprenentatges amb diversos mestres – Swami Shivananda, Swami Satyananda...- crec que van fer un fantàstic treball en fer-nos el sentit del Ioga més comprensible als occidentals donat que ells ho eren.

Ioga és un estat d’esperit més que un conjunt de tècniques; el Hata Ioga és el ioga que se serveix del cos des del respecte – ja que és l’instrument de manifestació de l’individu – i com a eina del benestar i el perfeccionament. Beneficia el cos, la seva energia i les seves funcions; les seves tècniques serveixen de prevenció, de teràpia i de restauració de la salut per mitjà de determinades postures que estimulen la circulació de l’energia – prana o energia que dóna vida – i les glàndules endocrines; també utilitza les respiracions o Pranayama i la concentració. El Hata no pretén una gran musculatura però actua en profunditat sobre els òrgans, el sistema nerviós i la respiració. 

L’estat d’atenció mentre es fa una postura (assana) és més important que aquesta sigui més o menys aconseguida. Pot semblar que no es progressa en una postura però en canvi potser que l’atenció es vagi fent més intensa i més pura amb la qual cosa tard o d’hora hom s’adona dels seus progressos.

Sovint penso en lo que vull transmetre, en que sigui eficaç i sobre tot en que l’alumne esdevingui autònom.

Per mi una pràctica eficient és experimentar la realització dels moviments de manera conscient, cadascú el que senti. És fer descobrir a l’alumne a través d’una pràctica simple, és fer adonar-se  de les potencialitats no sempre evidents a través de les sensacions, i sense cap judici ni extern ni d’un mateix.

En quant a l’autonomia penso que la meva feina és guiar perquè un mateix vagi trobant els seus límits, el que pot i no pot fer en el moment en que es proposi una postura o algun altre exercici.

És deixar espai perquè hom esdevingui espectador de si mateix o que es pugui anar construint aquest espai poc a poc, i a partir d’aquí ser el creador de la pròpia vida.

A través del moviment, de l’alè i de la ment fets amb una pràctica conscient i no automàtica hom pot redescobrir les seves pròpies sensacions i realitats.

Carme Frigola professora de ioga

CEPHALANTHERA LONGIFOLIA

CEPHALANTHERA LONGIFOLIA Família: orquidiàcies- Gènere: orphys

Comença a florir a principis d’abril fins a finals de maig. Pot fer de 20 a 30 cm. Pot fer una sola flor o arribar a les 15. La forma és peculiar doncs els pètals laterals són més llargs que el label. Les fulles són llargues i li donen el nom "longifolia". Les seves arrels son en rizoma no massa llarg i a foça fondària. Es diu que aquesta família és de les menys desenvolupades pel fet que admet quasi tota mena d'insectes per pol.linitzar-la. CURIOSITAT: ( extret de "Les orquídies silvestres del Cap de Creus" de Romà Simó ) : El seu color  és blanc pur, però molt fràgil en quant a la seva manipulació, només tocar una mica la flor ràpidament es taca i es torna fosca, com anècdota cal dir que al principi de la floració d'aquestes orquídies, era ja s'ha dit de blanc pur, al cap de 4 o 5 dies presenten unes taques de color marró, petites, circulars. Al principi es va  creure que podia ser algun tipus de fong patògen, o algun tipus de virosi, que afectava la planta, però al final es va descobrir que no era més que la rosada matinal la que produïa aquestes taques doncs estan més hores a l’ombra i suportaven molt temps les gotes.   Diversos autors ho han pogut confirmar.  Aquest exemplar era prop de la pineda a tocar la granja d’enciams, a l’ombra d’una alzina.

Carme Frigola. Terapeuta a Alè, espai de ioga i teràpies.

ELS SOMNIS

Aquest mes de maig tornem a tenir l'oportunitat d'escoltar en JOAN VERA:

DIVENDRES  17 maig a les 20,30 conferència-presentació del taller dels SOMNIS i el DISSABTE 25, el taller. 

Sessions de IOGA TERAPÈUTIC

TALLER: EL SÒL PELVIÀ

EXPLOSIÓ DE FLORS - HERBES I PLANTES DE LLERS

EXPLOSIÓ DE FLORS 

Després del foc de l'estiu passat i de les pluges seguides però tranquil.les, la garriga explota de bellesa !!! La natura és pura ABUNDÀNCIA !!! 

Aquests iris salvatges no passen dels 15 cm.d'alçada - tota la planta -,
 tot i això la flor és quasi tan gran com els de jardí.

Narcísos salvatges (Narcissus Pseudonarcissus).

Magnífics !!! en mig dels rocs.

Fotos originals de Carme Frigola - 10-4-2013 fetes a la zona de la garriga de Llers