REFLEXIONS SOBRE LES CLASSES DE IOGA
A Alè les classes son de Hata Ioga
Integral seguint una mica els ensenyaments de l’Antoni Blay, el qual tenia la
seva manera particular de veure i viure el Ioga i també de l’André Van Lysebeth
que igual que A. Blay a partir dels seus aprenentatges amb diversos mestres –
Swami Shivananda, Swami Satyananda...- crec que van fer un fantàstic treball en
fer-nos el sentit del Ioga més comprensible als occidentals donat que ells ho
eren.
Ioga és un estat d’esperit més que un
conjunt de tècniques; el Hata Ioga és el ioga que se serveix del cos des del
respecte – ja que és l’instrument de manifestació de l’individu – i com a eina
del benestar i el perfeccionament. Beneficia el cos, la seva energia i les
seves funcions; les seves tècniques serveixen de prevenció, de
teràpia i de restauració de la salut per mitjà de determinades postures que
estimulen la circulació de l’energia – prana o energia que dóna vida – i les
glàndules endocrines; també utilitza les respiracions o Pranayama i la
concentració. El Hata no pretén una gran musculatura però actua en profunditat
sobre els òrgans, el sistema nerviós i la respiració.
L’estat
d’atenció mentre es fa una postura (assana) és més important que aquesta sigui
més o menys aconseguida. Pot semblar que no es progressa en una postura però en
canvi potser que l’atenció es vagi fent més intensa i més pura amb la qual cosa
tard o d’hora hom s’adona dels seus progressos.
Sovint penso
en lo que vull transmetre, en que sigui eficaç i sobre tot en que l’alumne
esdevingui autònom.
Per mi una pràctica eficient és
experimentar la realització dels moviments de manera conscient, cadascú el que
senti. És fer descobrir a l’alumne a través d’una pràctica simple, és fer
adonar-se de les potencialitats no sempre
evidents a través de les sensacions, i sense cap judici ni extern ni d’un
mateix.
En quant a l’autonomia penso que la meva
feina és guiar perquè un mateix vagi trobant els seus límits, el que pot i no
pot fer en el moment en que es proposi una postura o algun altre exercici.
És deixar
espai perquè hom esdevingui espectador
de si mateix o que es pugui anar construint aquest espai poc a poc, i a
partir d’aquí ser el creador de la pròpia
vida.
A través del moviment, de l’alè i de
la ment fets amb una pràctica conscient i no automàtica hom pot redescobrir les
seves pròpies sensacions i realitats.
Carme Frigola professora de ioga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada