RIURE, UNA COSA MOLT SERIOSA

Beneficis del riure

      En riure es mouen un 400 músculs del cos, el que més feina fa però és el diafragma que en moure’s de forma compulsiva fa un massatge intern que millora la columna vertebral, la digestió, la capacitat dels pulmons, de fet mobilitza tots els òrgans interns ajudant a que es redueixin els greixos nocius i les substàncies tòxiques,  millora notablement la circulació sanguínia i limfàtica i evita l’estrenyiment.

      El cervell fa que es produeixin hormones i neurotransmissors – endorfines, adrenalina i encefalines  -  les primeres actuen doncs com a drogues naturals i son molt i molt més potents que l’heroïna i la morfina a més el seu efecte arriba als limfocits que tenen a ratlla els bacteris i els virus  i l’adrenalina ens fa estar desperts, imaginatius, creatius i fa pujar el to vital, les encefalines s’encarreguen de treure el dolor, és a dir son analgèsiques. A més com que les segreguem son totalment gratuïtes i els seus efectes secundaris son magnífics: treuen els dolors i donen benestar i bon humor.

      Les riallades fan produir llàgrimes que netegen els ulls i fan vibrar tot el cap destapant el nas i les oïdes. També entra el doble d’aire als pulmons amb la qual cosa ens oxigenem més i la pell es tonifica des de dins per tant és anti-arrugues en contra del que es creu.

      Regula la tensió arterial i preveu els infarts.

      Fa viure el present, preveu la depressió i l’angoixa – per mitjà de les endorfines - i fa exterioritzar els sentiments i les emocions fent a més que no es quedin estancades.

      Facilita situacions socialment incòmodes perquè riure sol ser contagiós (pot ser un riure tendre, maliciós, histèric, profund..). Riure’s d’un mateix facilita el perdó i riure amb altres persones multiplica el seu efecte. No passa així quan ens en riem d’altres.

La pel.lícula sobre el cas real del Dr. Patch Adams, protagonitzada magníficament per Robin Williams, deixava ben palès com a través del sentit de l’humor facilitava la curació dels seus malalts. De fet el Dr. Adams va ser el precursor de la “risoteràpia”.

Dr. Patch Adams

Robin Williams fent de Patch Adams.

Un cas que ha anat molt de boca en boca és el de Norman Cousins, editor de Saturday Review, que als 50anys se li diagnosticà una artritis de columna molt dolorosa  per la que havia de ser ingressat sovint i va estalviar-se els ingressos mirant moltes pel·lícules de riure, fet que li treia el dolor.

        

Una altra pel·lícula o llibre centrat en el tema riure és "El nom de la Rosa" d’Umberto Eco. Es basa en una ficció en una abadia de l’Edat Mitjana on s’amagava “al poble” el que se suposava que Aristòtil  deia sobre la importància del riure. Sí, ficció, però encara ara hi ha llocs i creences on riure es considera poc acceptable moralment i signe d’immaduresa; sense anar més lluny personalment jo fugia de la religió que em van ensenyar al col·legi per la seva “seriositat” i valoració del patiment.

També Sigmund Freud va dir la seva, doncs va tenir molt clar que les rialles alliberen les energies negatives de l’organisme, cosa que més endavant es va demostrar científicament.

 

RIURE DONCS ÉS FORÇA MÉS IMPORTANT

DEL QUE SEMBLA 

Carme Frigola, terapeuta a Alè.

IOGA I REFLEXIONS - 1

REFLEXIONS SOBRE LES CLASSES DE IOGA

A Alè les classes son de Hata Ioga Integral seguint una mica els ensenyaments de l’Antoni Blay, el qual tenia la seva manera particular de veure i viure el Ioga i també de l’André Van Lysebeth que igual que A. Blay a partir dels seus aprenentatges amb diversos mestres – Swami Shivananda, Swami Satyananda...- crec que van fer un fantàstic treball en fer-nos el sentit del Ioga més comprensible als occidentals donat que ells ho eren.

Ioga és un estat d’esperit més que un conjunt de tècniques; el Hata Ioga és el ioga que se serveix del cos des del respecte – ja que és l’instrument de manifestació de l’individu – i com a eina del benestar i el perfeccionament. Beneficia el cos, la seva energia i les seves funcions; les seves tècniques serveixen de prevenció, de teràpia i de restauració de la salut per mitjà de determinades postures que estimulen la circulació de l’energia – prana o energia que dóna vida – i les glàndules endocrines; també utilitza les respiracions o Pranayama i la concentració. El Hata no pretén una gran musculatura però actua en profunditat sobre els òrgans, el sistema nerviós i la respiració. 

L’estat d’atenció mentre es fa una postura (assana) és més important que aquesta sigui més o menys aconseguida. Pot semblar que no es progressa en una postura però en canvi potser que l’atenció es vagi fent més intensa i més pura amb la qual cosa tard o d’hora hom s’adona dels seus progressos.

Sovint penso en lo que vull transmetre, en que sigui eficaç i sobre tot en que l’alumne esdevingui autònom.

Per mi una pràctica eficient és experimentar la realització dels moviments de manera conscient, cadascú el que senti. És fer descobrir a l’alumne a través d’una pràctica simple, és fer adonar-se  de les potencialitats no sempre evidents a través de les sensacions, i sense cap judici ni extern ni d’un mateix.

En quant a l’autonomia penso que la meva feina és guiar perquè un mateix vagi trobant els seus límits, el que pot i no pot fer en el moment en que es proposi una postura o algun altre exercici.

És deixar espai perquè hom esdevingui espectador de si mateix o que es pugui anar construint aquest espai poc a poc, i a partir d’aquí ser el creador de la pròpia vida.

A través del moviment, de l’alè i de la ment fets amb una pràctica conscient i no automàtica hom pot redescobrir les seves pròpies sensacions i realitats.

Carme Frigola professora de ioga

CEPHALANTHERA LONGIFOLIA

CEPHALANTHERA LONGIFOLIA Família: orquidiàcies- Gènere: orphys

Comença a florir a principis d’abril fins a finals de maig. Pot fer de 20 a 30 cm. Pot fer una sola flor o arribar a les 15. La forma és peculiar doncs els pètals laterals són més llargs que el label. Les fulles són llargues i li donen el nom "longifolia". Les seves arrels son en rizoma no massa llarg i a foça fondària. Es diu que aquesta família és de les menys desenvolupades pel fet que admet quasi tota mena d'insectes per pol.linitzar-la. CURIOSITAT: ( extret de "Les orquídies silvestres del Cap de Creus" de Romà Simó ) : El seu color  és blanc pur, però molt fràgil en quant a la seva manipulació, només tocar una mica la flor ràpidament es taca i es torna fosca, com anècdota cal dir que al principi de la floració d'aquestes orquídies, era ja s'ha dit de blanc pur, al cap de 4 o 5 dies presenten unes taques de color marró, petites, circulars. Al principi es va  creure que podia ser algun tipus de fong patògen, o algun tipus de virosi, que afectava la planta, però al final es va descobrir que no era més que la rosada matinal la que produïa aquestes taques doncs estan més hores a l’ombra i suportaven molt temps les gotes.   Diversos autors ho han pogut confirmar.  Aquest exemplar era prop de la pineda a tocar la granja d’enciams, a l’ombra d’una alzina.

Carme Frigola. Terapeuta a Alè, espai de ioga i teràpies.

ELS SOMNIS

Aquest mes de maig tornem a tenir l'oportunitat d'escoltar en JOAN VERA:

DIVENDRES  17 maig a les 20,30 conferència-presentació del taller dels SOMNIS i el DISSABTE 25, el taller.