Descripció: Si l’arbre no
és massa vell, es fàcil de reconèixer perquè
te una escorça blanquinosa que
es va pelant en làmines. És de fulla caduca, simple i alterna i una mica
dentada. En el mateix arbre hi ha flors masculines i femenines.
Aplicacions Medicinal:
·
En infusió
de 20 a 50 grs. de fulles i/o gemmes x ltr, d’aigua i 1 gr, de bicarbonat
sòdic perquè així és més efectiva. S’hi por afegir mel. Serveix per eliminar líquids sense desmineralitzar quan hi ha edemes, càlculs renals o
sorreta , síndrome premenstrual, àcid úric – gota, artritis... – o
problemes a la pell com èczema, cel·lulitis... Aquesta mateixa infusió en
forma de compreses per nafres i
ferides per desinfectar i cicatritzar.
·
En decocció
d’escorça (50 o 80 grs, x ltr,) que es fa bullir fins que quedi a la
meitat. Calen 2 o 3 tasses al dia amb una mica de mel per fer baixar la
febre.
·
La saba té
les mateixes propietats que les fulles però s’utilitza també com a beguda
tonificant (50% saba, 50% aigua) i ha de ser sense fermentar. Si es deixa
fermentar serà cervesa o vi de bedoll i evidentment en cal moderació.
Altres Apl. L’escorça és
impermeable – és molt rica en olis -
pel que s’utilitza al Nord d’Europa per aïllar sostres. Per aquesta
qualitat també s’ha utilitzat per fer esclops, mànecs d’eines, plats,
vasos...També s’utilitza per fabricar contraxapats, per fer pasta de paper. De la fusta també
se’n treu el xilitol que s’utilitza com a edulcorant sobre tot per aliments
per diabètics.
Curiositats: Sembla ser que
fins el segle XII no s’han trobat noticies en quant a les seves aplicacions
medicinals. Fou Santa Hildegarda que en va començar a escriure alguna cosa.
La paraula bedoll
pot venir del celta betu o del
sànscrit bhurga que vol dir arbre
per escriure, doncs l’escorça s’utilitzava com a paper quan aquest encara no
s’havia inventat.
És l’arbre nacional
de Finlàndia
|
1 comentari:
Gràcies Carme per aquesta informaciò tan útil que fa que estimi encara més els bedolls!
Publica un comentari a l'entrada