MAGRANER ( púnica granatum)
Ara
en plena tardor, m’ha cridat l’atenció els grocs tan lluminosos que pujant en
cotxe al poble podem veure barrejats amb els verds dels marges de la carretera:
els magraners amb tot la seva bellesa en forma d’arbusts o d’arbres – poden
arribar a fer 4 mtrs d’alçada - i amb magranes ja obertes amb els grans rosats
a mercè dels ocells i la pela semblant el cuir vell.
A
la primavera floreix cap el juny amb
unes flors molt especials i peculiars per la seva forma i color vermell: tenen
el calze carnós obert en forma d’estrella de 5 o de 7 puntes d’on surten uns
pètals molt fins i arrugats i els estams també vermells les anteres dels quals
son grogues. Cap a l’hivern perd les fulles i queden les espines ben visibles.
Aquesta família de plantes només té
dues espècies i això junt amb la forma de la seva fruita fa que sigui una
planta peculiar i única.
La
nostra és la més estesa – l’altra ( púnica protopunica) només és a l’illa de
Socotora –La cultivada és molt dolça i la silvestre més àcida però és la
mateixa espècia.
Prové
d’Àsia i es creu que foren els fenicis que el van portar i que fou escampat pel
Mediterrani pels romans i pels àrabs. A la prehistòria ja se’l coneixia, se
n’han trobat llavors a les piràmides d’Egipte, a Grècia se’l considerava símbol
de l’amor i la fecunditat i actualment està escampat també a països d’Amèrica.
S’UTILITZA :
- L’escorça de l’arrel i
del tronc en maceració ( 80grs, per ½ litre d’aigua, 25 grs. si son nens
en edat escolar i en aquest cas amb molt de compte) durant 24 hores i
després fer bullir a foc lent fins que quedi en ¼ lt. Això es va prenent
en dejú repartit en 2 0 3 dies. S’hi pot afegir mel o menta per fer-ho més
fàcil de prendre. Al cap de dues hores de prendre-ho cal una infusió
laxant. És excel·lent pels cucs
intestinals, sobre tot per expulsar la solitària.
- La pela de la magrana i
els tels interns també tenen certa acció sobre els cucs, però sobre tot per
les diarrees i també per netejar nafres
de la pell, de la boca, conjuntivitis, faringitis, picors...
- Infusió de flors 20-30 grs per lt d’aigua i una mica de
la pela de la fruita : una cullerada cada hora mentre duri la diarrea i també per fer gàrgares
quan hi ha faringitis o amigdalitis.
- També es pot fer una decocció
de fulles per rentar els ulls.
- La fruita per grips i
refredats perquè conté molta vitamina C. També és molt rica en potassi
que afavoreix l’eliminació de
líquids i molta fibra.
ULL!!! la decocció de les escorces porta moltsalcaloides
i és totalment contraproduent donar-ne a dones embarassades, a nens i a
persones esgotades o dèbils, perquè pot produir nàusees, vòmits, problemes de
visió...i és per això que és
millor
consultar a un professional.
Les
persones amb úlceres d’estómac o intestinals poden tenir problemes també en
menjar la fruita perquè és molt rica també amb tanins que son excel·lents
antioxidants però poden irritar el tracte gàstric.
Com preparar
granadina: Es
pot preparar en fred: per cada 115 grs
de suc de magrana àcida uns 200grs de sucre. Es posa en una ampolla si pot ser
de vidre i es va removent diverses vegades al dia fins que el sucre es
dissolgui del tot. A l’estiu és molt refrescant, barrejat amb una mica d’aigua
gelada.
Carme Frigola
Acupuntora – massatgista
Tardor – hivern 2012
1 comentari:
Gràcies per la informació Carme. Ja sé un xic més de la magrana !
Publica un comentari a l'entrada