EL ROURE - ARBRES I RUNES

ROURE (Quercus robur, q.pedunculata, pedunculata) Roure, pènol. Cst: carballo, roble albar, roble común. Ga i P.: alvarinho, carballo. Eus: areitz, heritz, haitz. Fr: chêne, ruvre. An: oak. Al: Eiche. It: quecia F:fagàcies. G: quercus
Descripció: Tot i que hi han unes 600 espècies de quercus aquests son els més comuns entre nosaltres. Poden variar una mica però en línies generals poden fer de 20 a 40 mt, d’alçada, tots fan aglans (veure foto), tenen les fulles  alternes, caduques, que aguanten l’hivern i cauen a la primavera, lobulades de color verd fosc per sobre i més clar per sota i estan disposades en espiral. Floreix entre abril i maig en aments masculins llargs i que pengen i els femenins en forma de gemma. Tots tenen el fruit en forma d’aglà (veure foto); dins de cada aglà hi ha una sola llavor i madura a finals d’estiu o a la tardor. Sol créixer en boscos i els d’aquí aguanten la fred de l’hivern i la sequera de l’estiu. S’utilitza  per fer mobles, parquets, se n’havien fet vaixells de guerra, per la construcció – bigues - , botes per conservar el vi, el whisky...per fer eines i evidentment també medicinal. Aplic. Mèd. S’usen les fulles, l’escorça i els aglans. Conté molts tanins que son molt astringents la qual cosa vol dir que si s’aplica en teixits inflamats els va assecant mentre van sent substituïts per teixits sans; també son analgèsics i antiinflamatoris. En decocció: 60-80 g d’escorça triturada /lt, d’aigua fent bullir uns 10 mn a foc lent, després es filtra i s’aplica localment per: ·         Mals de coll, nafres a la boca, inflamacions de les genives...fent gàrgares. ·         Per irrigacions vaginals o banys vitals per “morenes”, fissures... ·         Banys de braços pels perellons, banys oculars en conjuntivitis.. ·         Per tapar el nas en cas d’hemorràgia   ·         Aplicar compreses calentes en dolors reumàtics osteomusculars i articulars. El suc de les fulles aixafades directament sobre ferides, per cicatritzar. Els aglans menjats en casos de diarrees. FLORS DE BACH: El roure és la flor de Bach nº 22 i està relacionada amb la força i la perseverança. Té a veure amb les persones que s’agafen la feina o les obligacions tan seriosament que tiren endavant fins extenuar-se. Curiositats: Durant molts segles els aglans eren aliment quasi bàsic d’algunes cultures com ara la basca, doncs contenen molts hidrats de carboni i greixos.  Actualment es fan productes dietètics on hi ha aglans torrats i altres productes com a succedani del cafè. És un dels arbres més sagrats dels nostres avantpassats ja els druides en feien aigua destil·lada de les flors per tal de netejar el cos intern i era habitual també seure sota un roure ben gran per rebre’n la força i la renovació. A Europa se l’ha considerat el “Rei de la vegetació”, representa la imatge del “cel” albergant la terra a causa de les seves grans dimensions. Els grecs anomenaven els roures “les primeres mares”. És un dels arbres que té una mitologia més extensa en moltes cultures. Rhaido Està relacionat amb la runa Raidho. Veure runes-savies.blogspot.com
FL: abril- maig	H: Boscos

Carme Frigola Gratacós, terapeuta a Alè espai de Ioga i teràpies.

MOIXERA DE GUILLA - ARBRES I RUNES

MOIXERA DE GUILLA ( sorbus aucuparia )  server  de bosc, seridoler, besurt. Cast: serbal  de cazadores,  cervellón, fresno silvestre...P i G: carnabude, cancereixo, escarnobios. Eusk: otsalizar. Fr: sorbier des oiseleurs.  Ang: rowan, mountain ash. It:sorbo selvatico.  Al: vogelbeere. F: rosàcies G: sorbus		SERVER ( sorbus domestica o Pyrus domestica ). Cast: serbal común. P i G: sorveira. Fr: cormier. Ang: service tree. It: sorbo. Al: speierling. F: rosàcies G: sorbus
D: Arbust o arbres que poden arribar fins a 12/15 m, d’alçada amb l’escorça llisa i grisosa que es va clivellant amb el temps.  No tenen espines  i té fulles imparipinnades de 11/19 folíols dentats. Les flors son blanques en corimbes més curts que les fulles. La moixera té els fruits de la mida d’un pèsol molt vermells i a cops taronges i només es poden menjar quan estan ben madurs sinó deixen la boca molt i molt aspre, fins i tot irritant. Apl. Els fruits son astringents i com que porten molta Vit.C son preventives de grips i refredats, també tonifiquen pel que també van bé quan hom està esgotat.  Son una mica diürètiques. Els fruits del server, les serves, son més grans 2-4 cm, verdoses i es tornen marronoses quan van madurant, tot i que un cop collits es millor fer-los madurar encara més ( com quan les peres venen marrons per dins i estan passades ) i és quan son excel.lents. Amb les dues varietats es pot fer melmelada i en el temps dels romans les deixaven fermentar per fer una beguda alcohòlica anomenada cerevisa  de quina paraula n’ha derivat cervesa tot i que no tenen res a veure. Les poques serves que hi ha per la zona de Llers i els  seus voltants fins no fa massa eren recollides per encàrrec d’un reconegut pastisser de Barcelona que comercialitzava un cop elaborades. Ambdues varietats son molt rústegues pel que no emmalalteixen com els altres arbres fruiters. L’escorça de la moixera s’utilitza per curtir i per tenyir i la fusta  de les dues varietats que és molt dura, difícil de partir i vermellosa s’utilitza per fer mobles, per tallar, per tornejar...               Un dels pocs servers que ens queden a Llers. Aquest al camí del mas Oliveras. Carme Frigola - desembre 2013
FL: Mg/Jn       Ab/Jn FR: Set/Oct.	Moixera: terrenys silicis, en boscos caducifolis i de coníferes fins a 2.000 m, d’altitud Server: sols calcaris i fins 1.600 m. necessita sol i humitat moderada.

Hagalaz

Carme Frigola, massatgista i acupuntora a Alè: espai de ioga i teràpies.
Joan Vera : runes-savies.blogspot.com/

AVELLANER - ARBRES I RUNES

Avellaner  (corylus avellana L.) Cst: avellano, ablano. Ga: aveleira,avelaneiro. Eus: urra,besaurr, urrutx, urrondo. Fr: noiseter. An: hazel tree, cob nut tree. Al: hasel. It: nocciola. F: betulàcia. G: Corylus
D: És un arbust que pot arribar fins a 2-7m d’alçada. L’escorça és grisosa i llisa i sol tenir moltes tiges que surten d’una base comuna. Les fulles són alternes, arrodonides, dentades i acabades en punta i per sota se’n noten molt els nervis; les perd a la tardor per tornar a brotar a la primavera. A partir de gener comencen a créixer els aments ( amb les flors masculines ) que no estaran acabats de formar fins l’estiu i de la base d’aquests en surten les flors femenines (2 o 5). De la fruita hi ha la dita “Per Santa Margarita l’avellana és mitja i per Santa Magdalena l’avellana és plena” (22 de juliol). De ben segur que la data no és ben exacta però si que a l’agost segur que ja estan al punt.     Apl. Md.  La seva principal aplicació és per millorar la circulació venosa de retorn, és a dir quan hi ha varius, hemorroides, regles massa abundants, hemorràgies nasals...per quins casos a més de poder-ne aplicar en compreses - mai calentes- a les cames, també se’n poden prendre unes 2 tasses/dia de la decocció de fulles i escorça jove (35gr per lt d’aigua) que es deixa bullir 3 minuts i cal que després en reposi 15 mn. L’oli d’avellana de primera pressió en fred és un excel·lent oli que es pot utilitzar per aromatitzar amanides i per preparar oli per massatge corporal o facial, doncs és molt ric en vit. A i E; és regenerador cel·lular, preventiu de cel·lulitis, reafirmant, reparador de pells seques i amb clivelles. Cal friccionar la zona que calgui. Cal anar en compte perquè ve ranci molt ràpid. Els aments o flors ( 50gr/lt aigua ) en decocció filtrada son depuratius, per baixar la febre en cas de grips i també per reduir una mica de pes a través de depurar l’organisme amb la suor. Les avellanes, que en realitat son les seves llavors, crues o torrades son molt riques en minerals, proteïnes i grasses. Si bé crues son més difícils de pair, també les grasses son de millor qualitat que quan estan torrades. Sense abusar en pot menjar tothom encara que fan pujar una mica la pressió. Són preventives dels càlculs renals i són excel.lents per les persones amb diabetis perquè quasi no tenen hidrats de carboni i en canvi aporten molta energia. Així mateix són molt bones quan fem esport o anem d'excursió. Fonts: El Dioscórides renovado-Pio Font Quer; Guia de los arboles de la península ibérica-F.Santolalla; Enciclopedia plantas medicinales-J.Pamplona
FL: Gener fins       primavera	H: Surt espontani a obacs i barrancs i es cultiva en el mediterrani.

Jera

Carme Frigola, massatgista i acupuntora a 

Alè espai de ioga i teràpies.

Runes: runes-savies.blogspot.com, de'n Joan Vera

HEURA - ARBRES I RUNES

HEURA ( hedera helix ) Cst: hiedra. Ga i P: hédera, heradeira. Eus: zuzkei, huntzorri, txirosto. Fr: lierre. An: ivy. Al: Efen. It: edera. F: araliàcies . G: hedera
C.Frigola tardor 2012 -St- Llorens M. D: és una liana que s’arrapa a parets de roques, de cases o de ruïnes, de troncs i si no en troba s’estén per terra; ho fa per mitjà de petites arrels que surten del tronc que és llenyós. Pot arribar a fer 30 m. Les fulles lluents i fortes són alternes i de dues classes: les tiges que són trepadores tenen 3 o 5 lòbuls i són de forma palmada i les de les altres tiges – que floriran - son rombals o ovades amb un sol nervi principal.  Les flors són groc verdoses i tenen 5 pètals i 5 estams. S’ajunten en forma d’umbel.les. El fruit és una baia globulosa de 4-5 mm, negra amb 5  dentetes.  Aquestes baies...  SÓN MOLT TÒXIQUES !!!. Apl. Md. S’utilitzen les fulles tendres en decocció 30gr, per lt, d’aigua, SEMPRE EXTERNAMENT en compreses, banys o en cataplasma de les fulles una mica triturades sobre la zona que es tracta. C.Frigola . tardor 2012 - abraçant l'ametller. És cicatritzant de nafres i clivelles, és relaxant de músculs i articulacions i baixa la inflamació dels dolors reumàtics. És especialment adequada per baixar la cel·lulitis i reduir la flacciditat dels teixits.  Curiositats: Es diu que poden arribar a viure mil anys pel que antigament era símbol d’immortalitat. Fonts: Dioscòrides (P. Font Quer ), Enciclopèdia plantes medicinals (J.D. Pamplona ), Guia de campo de las flores de Europa (Oleg Polunin) i altres.
FL: Set-Oct. Fr: primavera següent.	H: Llocs pedregosos, parets o als boscos sobretot d’alzines, roures, faigs..

Ehwaz

Carme Frigola i Gratacós, terapeuta i acupuntora a Alè.

Runes: Joan Vera : runes-savies.blogspot.com.es

TEIX - ARBRES I RUNES

TEIX (Taxus baccatta L.) teixera. Cst: taxo, tajo. Navarra: sabino. Ga i P.: teixo, teixeiro,teixeira. Eus: hagintze, agin, hagin. Fr: if (à baies). An: yew. Al: Eibe   It: tasso. F:taxàcies. G: taxus
A la Península Ibèrica és la única espècie que hi ha. D: Arbust que pot arribar a ser un arbre de 15 mtrs, d’alçada i el tronc pot arribar a fer metre i mig de diàmetre. Les fulles de cap a 3 cm, són llargarudes i planeres posades en espiral en dues files, no les perd. Té flors masculines i femenines al mateix arbre però en peus diferents.   El fruit és vermell; de fet no és el fruit sinó la flor femenina que està envoltada d’una mena de cúpula vermella. ULL !!! ALTAMENT TÒXIC, és un verí poderós pel sistema nerviós i pel cor, el qual pot arribar a parar. En cas d’intoxicació cal córrer ràpidament a l’hospital més proper. També és tòxic pel bestiar sobretot pels que no son remugadors. Només se’n pot aprofitar la part vermella de les llavors, per fer un xarop pectoral que també és antiinflamatori, però la veritat és que hi han plantes millors per aconseguir aquests efectes i ens estalviem perillositat, pel que ja no explico com es fa. CURIOSITATS: La fusta és molt resistent. S’utilitza per fer arcs i en ebenisteria. Les fulles en sufumigació sembla ser que espanta les rates. Entre 1960 i 70 es descobrí que el taxol o taxina, principi actiu del teix, és antitumoral tot i que ara ja es sintetitza al laboratori, doncs es precisava molta quantitat d’escorça. Tot i això se n’ha aturat una mica l’aplicació mèdica pels seus efectes tòxics secundaris ( nàusees,  caiguda del cabell...)                            Fonts: Dioscòrides (P. Font Quer ), Enciclopèdia plantes medicinals (J.D. Pamplona ), Guia de campo de las flores de Europa (Oleg Polunin) i altres.
FL: primavera. Madura a la tardor .	H: tot tipus de terreny tot i que es veu més en zones calcàries.   Li agraden els llocs ombrívols i frescos però no les gelades fora de temps.

Eihwaz

Carme Frigola i Gratacós, terapeuta i acupuntora a Alè.

Runes: Joan Vera : runes-savies.blogspot.com.es

EL FREIXE - ARBRES I RUNES

EL FREIXE ( fraxinus excelsior L., i fraxinus oxycarpa) Freixe de fulla gran, freix, estanca-sang . Cst: fresno común. Ga i P: freixo, pulleiro. Eus: lizar, arrunta. Fr: frêne commun. An: common ash, bird’s tomgue. Al: gemeine esche. It: frassino F: oleaceae . G: fraxinus
D: Pot arribar fins a 35 m d’alçada, és caducifoli. L’escorça és grisosa i llisa però amb els anys es va clivellant. Les gemmes són fosques. Les fulles  surten de les branques de manera oposada, son compostes amb 7 0 13 folíols lanceolats. Les flors es disposen en forma de raïm, sense calze ni corol·la amb dos estams i un petit pistil i acaba essent un fruit sec en forma de llengüeta.   Apl. Md. Se n’utilitza l’escorça i les fulles i a cops les llàgrimes de manà que no son res mes que saba solidificada; d’aquests llàgrimes se’n dissolent uns 20 grs, en un vos d’aigua calenta en dejú i va fent efecte laxant al llarg del dia.   Així doncs 30 gr/ltr de fulles en infusió o decocció, amb una mica de suc de llimona per a reforçar els efectes repartit en 3 taces/dia, tenen efectes diürètics, laxants i depuratius, i milloren malalties artrítiques i l’estrenyiment. La decocció de 3 gr, (cullerada cafè) d’escorça triturada per 1 tassa d’aigua, ajuda a baixar la febre i és digestiva. Curiositats: Dioscòrides diu: “Les seves fulles en cataplasma, begudes en vi o el suc que se’n treu d’elles ajuden als qui han estat picats per un escurçó i la cendra de l’escorça untada amb aigua cura la sarna”. I Laguna diu: “ normalment el freixe floreix abans no surtin les serps de sota terra i mai deixa les fulles fins que aquestes tornen als seus nius, ordres a favor nostre de la sàvia naturalesa”. C.Frigola. 3/13 Ja comença a florir i la gemma fosca  que quasi no es veu també va creixent.
FL: primavera abans de treure les fulles.	H: Li és igual el tipus de terra mentre sigui fèrtil i fonda preferiblement vora corrents d’aigua, encara que sigui subterrània. Aguanta bé el fred.

Ansuz

Carme Frigola - massatgista i acupuntora d'Alè.


 Runes: Joan Vera : runes-savies.blogspot.com.es

ARANYONER - ARBRES I RUNES

ARANYONER (prunus spinosa L.) arç negre, escanyagats, prunyoner, espí. Cst: ciruelo silvestre, endrinera, espino negro, arañón, espinillo bruño. Ga i P: abrunheira-brava, ameixeira, cambroeiro.  Eus: aran, elorri baltz, baisaran, patxaran, txinbillo.  Fr: prunellier noir, prunier sauvage. An: blackthorn, sloe. It: Pruno Al: Schwarzdorn. F: rosaceae. G: prunus
D: és un arbust molt ramificat que pot fer de 1 a 2 mtrs, d’alçada i té moltes espines dures; l’escorça és fosca i les fulles fan d’1 a 4 cm, son ovades, una mica dentades i una mica peludes. Les flors son blanques i s’obren abans no surten les fulles; son solitàries però solen sortir de dues en dues. Fan d’5 a 8 mm, amb 5 pètals i 15 estams, El fruit és en forma de baia d’1 cm, de diàmetre de color blau lila fosc un cop ha madurat; és massa àcid i un pèl aspre per menjar però fermentats amb el pinyol partit se’n fa un licor. Apl. Med: Fruits astringents i flors lleugerament laxants. ·          Els fruits es poden menjar frescos o deixar que bullin uns 2 mn, perquè perdin l’aspror. Porten molta Vitamina C i en ser astringents ajuden quan hi ha lleugera diarrea; també son tonificants i aperitius. Cal que no es mengin els pinyols. ·          Decocció de 100 grs de fruits per ltr, d’aigua, 10 mn, a foc lent, Prendre el líquid que queda a cullerades també en casos de diarrees suaus. Aquest mateix líquid un cop fred també és bo per taponar el nas quan en surt sang, o per glopejar quan les genives o la faringe estan inflamades. ·          Infusió de 60 grs, per ltr, d’aigua, una tassa al dia. Dóna relaxament i és suaument depurativa, laxant i diürètica. Com preparar melmelada: 2 qls,de fruits per 2 qls, de sucre. Rentar els fruits i posar-los en una cassola amb 1 vas d’aigua i posar al foc 10 mn, Després afegir el sucre i a partir de que comenci a bullir esperar 10 mn, més. Millor colar per treure les llavors. Com preparar licor d’aranyons: Necessitem 250 grs de fruits, 1 ltr, de conyac i 750 grs, de sucre i una mica d’aigua. Un cop collides cal posar-les sobre un paper durant un dia perquè s’assequin una mica. Després treure els pinyols i triturar els fruits. S’hi aboca el conyac  i es deixa macerar unes 5 setmanes removent l’ampolla una mica cada dia. Quan hagi passat aquest temps cal fer un xarop amb el sucre i una mica d’aigua que un cop barrejat se li anirà afegint poc a poc el líquid que hem guardat 5 setmanes. Un cop envasat cal esperar algunes setmanes per provar-lo.    Curiositats : Té la fusta molt dura i s’ha utilitzat per bastons i mànecs d’eines. És un aliment important per diverses aus. juny 2012 - C. Frigola
FL: Fbr - Mg	H: Es fa en les bardisses, en boscos, en pendents, li agraden els llocs plujosos, però a l’Empordà s’hi fa fàcilment.

Thurisaz

  Carme Frigola. Massatgista, Acupuntora d'Alè.
  Per més informació en relació a les runes pots consultar el blog de'n 
  Joan Vera: runes-savies.blogspot.com.es.