A la Península Ibèrica
és la única espècie que hi ha.
D: Arbust que pot arribar a ser un arbre de 15 mtrs,
d’alçada i el tronc pot arribar a fer metre i mig de diàmetre. Les fulles de
cap a 3 cm, són llargarudes i planeres posades en espiral en dues files, no
les perd.
Té flors
masculines i femenines al mateix arbre però en peus diferents.
El fruit és vermell;
de fet no és el fruit sinó la flor femenina que està envoltada d’una mena de
cúpula vermella.
ULL !!! ALTAMENT TÒXIC, és un verí poderós pel sistema nerviós
i pel cor, el qual pot arribar a parar. En cas d’intoxicació cal córrer ràpidament
a l’hospital més proper.
També és tòxic pel bestiar sobretot pels que no son remugadors.
Només
se’n pot aprofitar la part vermella de les llavors, per fer un xarop pectoral
que també és antiinflamatori, però la veritat és que hi han plantes millors
per aconseguir aquests efectes i ens estalviem perillositat, pel que ja no
explico com es fa.
CURIOSITATS: La fusta és molt
resistent. S’utilitza per fer arcs i en ebenisteria. Les fulles en sufumigació
sembla ser que espanta les rates.
Entre 1960 i 70
es descobrí que el taxol o taxina, principi actiu del teix, és antitumoral
tot i que ara ja es sintetitza al laboratori, doncs es precisava molta
quantitat d’escorça. Tot i això se n’ha aturat una mica l’aplicació mèdica
pels seus efectes tòxics secundaris ( nàusees, caiguda del cabell...)
Fonts: Dioscòrides (P. Font Quer
), Enciclopèdia plantes medicinals (J.D. Pamplona ), Guia de campo de las
flores de Europa (Oleg Polunin) i altres.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada