Veig
sovint com quan hom sent la paraula IOGA la relaciona ràpidament amb postures
acrobàtiques i automàticament apareix el
pensament "això no és per mi" i sincerament penso que és així si es
mira des d'aquest punt de vista.
 |
| Sessió al Bosc de la Roca. |
Vull
remarcar que:
· Les postures son certament importants en el Hata Ioga (només un dels tipus
de Ioga) doncs serveixen per reconduir l'energia vital i la circulació de la
sang per racons de l'ésser que sovint tenim mig adormits i junt amb l'atenció
els "revifem".
· Les postures fetes amb ATENCIÓ, ens donen la possibilitat d'adonar-nos de
limitacions, de possibles problemes que podem estalviar-nos i ens apropen també al
poder que tots tenim com a éssers humans de mantenir i/o recuperar la salut.
· Com que ens van acostant a la serenitat física i mental, ens faciliten la
meditació i també l'estar present amb les emocions. Tot plegat al coneixament
més directa d'un mateix. A la llarga hom no "sap", "és" un
amb Tot.
· Evidentment el Ioga no és l'unica eina que tenim com a reconeixament d'un
mateix, hom pot "ser un amb
Tot" fent només passejades per la natura per exemple o seguint alguna
altra tècnica mental o física, cadascú té el seu propi camí i/o també a base "de
pinyes" per dir-ho finament...
· Les fotos normalment volen seduir amb la seva bellesa, no és extrany doncs
que rebem aquestes imatges espectaculars que més aviat semblen de circ tot i
que també ténen la seva importància.
 |
| Al Bosc de la Roca. |
· Cal tenir en compte que el Ioga va sortir d'una cultura que hom feia vida
a terra i encara ara a l'Índia se sol estar a la gatzoneta o amb les cames
creuades per menjar, per comercialitzar o relacionar-se i nosaltres estem
acostumats a estar assentats amb cadires.
· Tot i que parlo de IOGA TERAPEUTIC, en principi el terme és una mica
absurd doncs el Ioga de per si ja ho és de terapèutic, només que hi ha qui s'ho
prèn com un gran esforç per poder arribar a una postura determinada i sé que no
és aquest "l'esforç" que demana el Ioga, es tracta només de la
predisposició i la voluntat d'anar un punt més enllà i si això no és possible el
fet d'arribar on sigui, és suficient.
· Hi ha postures que poden ser molt perilloses segons qui les practica i
com les practica; de fet no es la
postura en si qui provoca una lesió determinada, sinó l'actitud de qui la
practica o de qui l'ensenya desde l'esforç i el patiment.
· No passa res si per aconseguir una postura precisem
"d'ajuts" -paquet, cadira,
coixí...- és molt important aprendre a estar còmode amb el propi cos tot
millorant.lo; des de la comoditat és més fàcil l'atenció, llevat que no la posis
en sentir molèsties!.
· Una postura consta de la part mòbil -fer i desfer- i de la part
estàtica, de la visualització, de la
respiració i sobre tot de l'atenció, no hi ha temps "d'aburrir-se" si
"s'està" en el present.
La
conclusió és doncs que qualsevol en pot practicar sigui quina sigui la seva
situació, -si pot ser al principi sota la supervisió d'algún professor/a per
evitar problemes-
Carme Frigola - Professora de Ioga a Alè.
Carme Frigola - Professora de Ioga a Alè.
