IOGA I REFLEXIONS - ASANES (POSTURES)

Veig sovint com quan hom sent la paraula IOGA la relaciona ràpidament amb postures acrobàtiques i automàticament  apareix el pensament "això no és per mi" i sincerament penso que és així si es mira des d'aquest punt de vista.

Sessió al Bosc de la Roca.

Vull remarcar que:

·       Les postures son certament importants en el Hata Ioga (només un dels tipus de Ioga) doncs serveixen per reconduir l'energia vital i la circulació de la sang per racons de l'ésser que sovint tenim mig adormits i junt amb l'atenció els "revifem".

·       Les postures fetes amb ATENCIÓ, ens donen la possibilitat d'adonar-nos de limitacions, de possibles problemes que podem estalviar-nos i ens apropen també al poder que tots tenim com a éssers humans de mantenir i/o recuperar la salut.

·       Com que ens van acostant a la serenitat física i mental, ens faciliten la meditació i també l'estar present amb les emocions. Tot plegat al coneixament més directa d'un mateix. A la llarga hom no "sap", "és" un amb Tot.

·       Evidentment el Ioga no és l'unica eina que tenim com a reconeixament d'un mateix,  hom pot "ser un amb Tot" fent només passejades per la natura per exemple o seguint alguna altra tècnica mental o física, cadascú té el seu propi camí i/o també a base "de pinyes" per dir-ho finament...

·       Les fotos normalment volen seduir amb la seva bellesa, no és extrany doncs que rebem aquestes imatges espectaculars que més aviat semblen de circ tot i que també ténen la seva importància.

Al Bosc de la Roca.

·       Cal tenir en compte que el Ioga va sortir d'una cultura que hom feia vida a terra i encara ara a l'Índia se sol estar a la gatzoneta o amb les cames creuades per menjar, per comercialitzar o relacionar-se i nosaltres estem acostumats a estar assentats amb cadires.

·       Tot i que parlo de IOGA TERAPEUTIC, en principi el terme és una mica absurd doncs el Ioga de per si ja ho és de terapèutic, només que hi ha qui s'ho prèn com un gran esforç per poder arribar a una postura determinada i sé que no és aquest "l'esforç" que demana el Ioga, es tracta només de la predisposició i la voluntat d'anar un punt més enllà i si això no és possible el fet d'arribar on sigui, és suficient.

·       Hi ha postures que poden ser molt perilloses segons qui les practica i com les practica;  de fet no es la postura en si qui provoca una lesió determinada, sinó l'actitud de qui la practica o de qui l'ensenya desde l'esforç i el patiment.

·       No passa res si per aconseguir una postura precisem "d'ajuts"  -paquet, cadira, coixí...- és molt important aprendre a estar còmode amb el propi cos tot millorant.lo; des de la comoditat és més fàcil l'atenció, llevat que no la posis en sentir molèsties!.

·       Una postura consta de la part mòbil -fer i desfer- i de la part estàtica,  de la visualització, de la respiració i sobre tot de l'atenció, no hi ha temps "d'aburrir-se" si "s'està" en el present.

La conclusió és doncs que qualsevol en pot practicar sigui quina sigui la seva situació, -si pot ser al principi sota la supervisió d'algún professor/a per evitar problemes- per tal de millorar  la qualitat del "ser i estar". 

Carme Frigola - Professora de Ioga a Alè.