SAÜC - ARBRES I RUNES

SAÜC (Sambucus nigra L.) saüquera, bonarbre. Cst: sabuco, saúco negro i saúco blanco, cañilero, linsusa. Ga i P.: xabucu, pau virandoiro, biateiro, sabugueiro. Eus: sauko, intxusa, sabukitze, sarets, plausta, akamallu, ziorri, sorgin-matsak (raïm de bruixa). Fr: sureau noir. An: black elder. Al: Holunder. It: sambuco F: caprifoliàcies. G: sambucus
D: Arbust de 4 0 5 mtrs, que pot arribar a ser arbre 8-10 mtrs, d’alçada. Les fulles  oposades amb 5 o 7 folíols lanceolats i dentats. Les flors blanques de 4-5 mm, tenen 5 lòbuls i 5 estams i s’ajunten en corimbes. El fruit és una drupa esfèrica d’uns 5 mm, i quan està madura és negre. Aplicacions mèdiques:   INFECCIONS, FEBRE, INFLAMACIONS, DEPURAR, PER FER SUAR. ·          En infusió sobre tot se n’utilitzen les flors ( 25 grs/ ltr, d’aigua ) 3 o 4 tasses/dia. També s’utilitzen les fulles ( 10-15 grs/ltr, ) també 3 o 4 tasses/dia, però tenen una fortor no massa agradable. Ajuda en refredats, grips, tos, i malalties infantils perquè fa eliminar toxines i fa baixar la febre. La infusió de flors o de fulles però més concentrada – doble quantitat de grams – serveix per fer glopejar fa mal el coll, o la boca està irritada; per rentats d’ulls quan hi ha conjuntivitis, i també en problemes de pell tipus furóncols, varicel·la...a la pell a més de rentats també es pot fer amb compreses.   ·          En decocció s’utilitza la segona escorça ( de 70 a 100 grs/ltr, ) 3 tasses/dia com a purgant i diürètic. ·          Els fruits es poden menjar frescos però amb molta moderació - COMPTE!!! -  doncs amb molta quantitat poden ser força indigestos. La manera de preparar-los és en xarop o en melmelada.   Saüc COM PREPARAR EL XAROP: 1 part de suc dels fruits del saüc i 2 parts de mel. Cal fer-ho bullir a foc lent perquè no es perdin les vitamines – és molt ric en vitamina C – fins que quedi una consistència de xarop; després cal colar-lo. Se’n poden prendre de 3 a 6 cullerades al dia. És tonificant i una mica laxant. COM PREPERAR LA MELMELADA: Rentar 1 part de fruits de saüc ( si es vol treure la llavor cal passar primer per un passapuré ) i afegir ¾ parts de sucre. En posar-ho al foc s’hi pot afegir un tros de canyella i una mica de pela de llimona, fins i tot s’hi pot afegir una miqueta de conyac. Ha de bullir amb foc molt lent i cal anar remenant perquè de seguida ve espès. Està al punt quan en tirem una gota sobre el marbre i queda en forma de perla. Curiositats: Es pot confondre amb el saüc pudent (Sambucus ebulus) però tot i que tenen semblants aplicacions hi ha hagut casos d’intoxicacions greus amb els fruits del pudent. El saüc és llenyós i dins de les branques té una peculiar medul·la blanca, de 5 a 7 folíols, i els fruits pengen; el saüc pudent és una planta herbàcia, amb uns 11 folíols i els fruits miren cap amunt. Saüc pudent
FL: Ab – Mg	H: A prop de rouredes, en indrets humits de bardissa o de ribera.

Fehu

Carme Frigola - Terapeuta d' Alè.
Pots enllaçar amb el blog de'n Joan Vera per saber més de les runes: 
runes-savies.blogspot.com.es

BEDOLL

BEDOLL (Betula alba, B. Pendula o B. verrugosa) beç. Cst: abedul. Ga i P: biduiro biduo,vido, abeduzo, bedolo... Eus: urki. Fr: bouleau blanc. An: silver birch, white birch. Al: birke. It: betulla. Familia: betulaceae . Gènere: betula
Descripció: Si l’arbre no és massa vell, es fàcil de reconèixer perquè  te una escorça blanquinosa que es va pelant en làmines. És de fulla caduca, simple i alterna i una mica dentada. En el mateix arbre hi ha flors masculines i femenines. Aplicacions Medicinal: ·          En infusió de 20 a 50 grs. de fulles i/o gemmes x ltr, d’aigua i 1 gr, de bicarbonat sòdic perquè així és més efectiva. S’hi por afegir mel. Serveix per eliminar líquids sense desmineralitzar quan hi ha edemes, càlculs renals o sorreta , síndrome premenstrual, àcid úric – gota, artritis... – o problemes a la pell com èczema, cel·lulitis... Aquesta mateixa infusió en forma de compreses per nafres i ferides per desinfectar i cicatritzar. ·          En decocció d’escorça (50 o 80 grs, x ltr,) que es fa bullir fins que quedi a la meitat. Calen 2 o 3 tasses al dia amb una mica de mel per fer baixar la febre.   ·          La saba té les mateixes propietats que les fulles però s’utilitza també com a beguda tonificant (50% saba, 50% aigua) i ha de ser sense fermentar. Si es deixa fermentar serà cervesa o vi de bedoll i evidentment en cal moderació. Altres Apl. L’escorça és impermeable – és molt rica en olis -  pel que s’utilitza al Nord d’Europa per aïllar sostres. Per aquesta qualitat també s’ha utilitzat per fer esclops, mànecs d’eines, plats, vasos...També s’utilitza per fabricar contraxapats,  per fer pasta de paper. De la fusta també se’n treu el xilitol que s’utilitza com a edulcorant sobre tot per aliments per diabètics. Curiositats: Sembla ser que fins el segle XII no s’han trobat noticies en quant a les seves aplicacions medicinals. Fou Santa Hildegarda que en va començar a escriure alguna cosa. La paraula bedoll pot venir del celta betu o del sànscrit bhurga que vol dir arbre per escriure, doncs l’escorça s’utilitzava com a paper quan aquest encara no s’havia inventat. És l’arbre nacional de Finlàndia
FL: Ab -Mg Fruits : Estiu	H: Riberes i zones humides de tot el nord de la península ibèrica, tot i que s’estén en grans boscos del centre i nord d’Europa.

Uruz

Carme Frigola - Terapeuta, acupuntora i professora de Ioga.
Per saber més de les runes podeu consultar el blog de'n Joan Vera: 
runes-savies.blogspot.com.es

MAGRANER

HERBES I PLANTES DE LLERS

MAGRANER ( púnica granatum)

Ara en plena tardor, m’ha cridat l’atenció els grocs tan lluminosos que pujant en cotxe al poble podem veure barrejats amb els verds dels marges de la carretera: els magraners amb tot la seva bellesa en forma d’arbusts o d’arbres – poden arribar a fer 4 mtrs d’alçada - i amb magranes ja obertes amb els grans rosats a mercè dels ocells i la pela semblant el cuir vell.

A la primavera floreix cap el juny amb unes flors molt especials i peculiars per la seva forma i color vermell: tenen el calze carnós obert en forma d’estrella de 5 o de 7 puntes d’on surten uns pètals molt fins i arrugats i els estams també vermells les anteres dels quals son grogues. Cap a l’hivern perd les fulles i queden les espines ben visibles.

Aquesta família de plantes només té dues espècies i això junt amb la forma de la seva fruita fa que sigui una planta peculiar i única.

La nostra és la més estesa – l’altra ( púnica protopunica) només és a l’illa de Socotora –La cultivada és molt dolça i la silvestre més àcida però és la mateixa espècia.

Prové d’Àsia i es creu que foren els fenicis que el van portar i que fou escampat pel Mediterrani pels romans i pels àrabs. A la prehistòria ja se’l coneixia, se n’han trobat llavors a les piràmides d’Egipte, a Grècia se’l considerava símbol de l’amor i la fecunditat i actualment està escampat també a països d’Amèrica.

S’UTILITZA :

• L’escorça de l’arrel i del tronc en maceració ( 80grs, per ½ litre d’aigua, 25 grs. si son nens en edat escolar i en aquest cas amb molt de compte) durant 24 hores i després fer bullir a foc lent fins que quedi en ¼ lt. Això es va prenent en dejú repartit en 2 0 3 dies. S’hi pot afegir mel o menta per fer-ho més fàcil de prendre. Al cap de dues hores de prendre-ho cal una infusió laxant. És excel·lent pels cucs intestinals, sobre tot per expulsar la solitària.
• La pela de la magrana i els tels interns també tenen certa acció sobre els cucs, però sobre tot per les diarrees i també per netejar nafres de la pell, de la boca, conjuntivitis, faringitis, picors...
• Infusió de flors  20-30 grs per lt d’aigua i una mica de la pela de la fruita : una cullerada cada hora mentre duri la diarrea i també per fer gàrgares quan hi ha faringitis o amigdalitis.
• També es pot fer una decocció de fulles per rentar els ulls.
• La fruita per grips i refredats perquè conté molta vitamina C. També és molt rica en potassi que afavoreix l’eliminació de líquids i molta fibra.

 

CONTRAINDICACIONS:

ULL!!!  la decocció de les escorces porta moltsalcaloides i és totalment contraproduent donar-ne a dones embarassades, a nens i a persones esgotades o dèbils, perquè pot produir nàusees, vòmits, problemes de visió...i és per això que és

millor consultar a un professional.

Les persones amb úlceres d’estómac o intestinals poden tenir problemes també en menjar la fruita perquè és molt rica també amb tanins que son excel·lents antioxidants però poden irritar el tracte gàstric.

Com preparar granadina: Es pot preparar en fred: per cada  115 grs de suc de magrana àcida uns 200grs de sucre. Es posa en una ampolla si pot ser de vidre i es va removent diverses vegades al dia fins que el sucre es dissolgui del tot. A l’estiu és molt refrescant, barrejat amb una mica d’aigua gelada.

Carme Frigola

Acupuntora – massatgista

Tardor – hivern 2012