AVELLANER - ARBRES I RUNES

Avellaner  (corylus avellana L.) Cst: avellano, ablano. Ga: aveleira,avelaneiro. Eus: urra,besaurr, urrutx, urrondo. Fr: noiseter. An: hazel tree, cob nut tree. Al: hasel. It: nocciola. F: betulàcia. G: Corylus
D: És un arbust que pot arribar fins a 2-7m d’alçada. L’escorça és grisosa i llisa i sol tenir moltes tiges que surten d’una base comuna. Les fulles són alternes, arrodonides, dentades i acabades en punta i per sota se’n noten molt els nervis; les perd a la tardor per tornar a brotar a la primavera. A partir de gener comencen a créixer els aments ( amb les flors masculines ) que no estaran acabats de formar fins l’estiu i de la base d’aquests en surten les flors femenines (2 o 5). De la fruita hi ha la dita “Per Santa Margarita l’avellana és mitja i per Santa Magdalena l’avellana és plena” (22 de juliol). De ben segur que la data no és ben exacta però si que a l’agost segur que ja estan al punt.     Apl. Md.  La seva principal aplicació és per millorar la circulació venosa de retorn, és a dir quan hi ha varius, hemorroides, regles massa abundants, hemorràgies nasals...per quins casos a més de poder-ne aplicar en compreses - mai calentes- a les cames, també se’n poden prendre unes 2 tasses/dia de la decocció de fulles i escorça jove (35gr per lt d’aigua) que es deixa bullir 3 minuts i cal que després en reposi 15 mn. L’oli d’avellana de primera pressió en fred és un excel·lent oli que es pot utilitzar per aromatitzar amanides i per preparar oli per massatge corporal o facial, doncs és molt ric en vit. A i E; és regenerador cel·lular, preventiu de cel·lulitis, reafirmant, reparador de pells seques i amb clivelles. Cal friccionar la zona que calgui. Cal anar en compte perquè ve ranci molt ràpid. Els aments o flors ( 50gr/lt aigua ) en decocció filtrada son depuratius, per baixar la febre en cas de grips i també per reduir una mica de pes a través de depurar l’organisme amb la suor. Les avellanes, que en realitat son les seves llavors, crues o torrades son molt riques en minerals, proteïnes i grasses. Si bé crues son més difícils de pair, també les grasses son de millor qualitat que quan estan torrades. Sense abusar en pot menjar tothom encara que fan pujar una mica la pressió. Són preventives dels càlculs renals i són excel.lents per les persones amb diabetis perquè quasi no tenen hidrats de carboni i en canvi aporten molta energia. Així mateix són molt bones quan fem esport o anem d'excursió. Fonts: El Dioscórides renovado-Pio Font Quer; Guia de los arboles de la península ibérica-F.Santolalla; Enciclopedia plantas medicinales-J.Pamplona
FL: Gener fins       primavera	H: Surt espontani a obacs i barrancs i es cultiva en el mediterrani.

Jera

Carme Frigola, massatgista i acupuntora a 

Alè espai de ioga i teràpies.

Runes: runes-savies.blogspot.com, de'n Joan Vera

TALLER: EL SÒL PÈLVIC

Conferència: LES RUNES I LA SEVA SAVIESA

HEURA - ARBRES I RUNES

HEURA ( hedera helix ) Cst: hiedra. Ga i P: hédera, heradeira. Eus: zuzkei, huntzorri, txirosto. Fr: lierre. An: ivy. Al: Efen. It: edera. F: araliàcies . G: hedera
C.Frigola tardor 2012 -St- Llorens M. D: és una liana que s’arrapa a parets de roques, de cases o de ruïnes, de troncs i si no en troba s’estén per terra; ho fa per mitjà de petites arrels que surten del tronc que és llenyós. Pot arribar a fer 30 m. Les fulles lluents i fortes són alternes i de dues classes: les tiges que són trepadores tenen 3 o 5 lòbuls i són de forma palmada i les de les altres tiges – que floriran - son rombals o ovades amb un sol nervi principal.  Les flors són groc verdoses i tenen 5 pètals i 5 estams. S’ajunten en forma d’umbel.les. El fruit és una baia globulosa de 4-5 mm, negra amb 5  dentetes.  Aquestes baies...  SÓN MOLT TÒXIQUES !!!. Apl. Md. S’utilitzen les fulles tendres en decocció 30gr, per lt, d’aigua, SEMPRE EXTERNAMENT en compreses, banys o en cataplasma de les fulles una mica triturades sobre la zona que es tracta. C.Frigola . tardor 2012 - abraçant l'ametller. És cicatritzant de nafres i clivelles, és relaxant de músculs i articulacions i baixa la inflamació dels dolors reumàtics. És especialment adequada per baixar la cel·lulitis i reduir la flacciditat dels teixits.  Curiositats: Es diu que poden arribar a viure mil anys pel que antigament era símbol d’immortalitat. Fonts: Dioscòrides (P. Font Quer ), Enciclopèdia plantes medicinals (J.D. Pamplona ), Guia de campo de las flores de Europa (Oleg Polunin) i altres.
FL: Set-Oct. Fr: primavera següent.	H: Llocs pedregosos, parets o als boscos sobretot d’alzines, roures, faigs..

Ehwaz

Carme Frigola i Gratacós, terapeuta i acupuntora a Alè.

Runes: Joan Vera : runes-savies.blogspot.com.es

TEIX - ARBRES I RUNES

TEIX (Taxus baccatta L.) teixera. Cst: taxo, tajo. Navarra: sabino. Ga i P.: teixo, teixeiro,teixeira. Eus: hagintze, agin, hagin. Fr: if (à baies). An: yew. Al: Eibe   It: tasso. F:taxàcies. G: taxus
A la Península Ibèrica és la única espècie que hi ha. D: Arbust que pot arribar a ser un arbre de 15 mtrs, d’alçada i el tronc pot arribar a fer metre i mig de diàmetre. Les fulles de cap a 3 cm, són llargarudes i planeres posades en espiral en dues files, no les perd. Té flors masculines i femenines al mateix arbre però en peus diferents.   El fruit és vermell; de fet no és el fruit sinó la flor femenina que està envoltada d’una mena de cúpula vermella. ULL !!! ALTAMENT TÒXIC, és un verí poderós pel sistema nerviós i pel cor, el qual pot arribar a parar. En cas d’intoxicació cal córrer ràpidament a l’hospital més proper. També és tòxic pel bestiar sobretot pels que no son remugadors. Només se’n pot aprofitar la part vermella de les llavors, per fer un xarop pectoral que també és antiinflamatori, però la veritat és que hi han plantes millors per aconseguir aquests efectes i ens estalviem perillositat, pel que ja no explico com es fa. CURIOSITATS: La fusta és molt resistent. S’utilitza per fer arcs i en ebenisteria. Les fulles en sufumigació sembla ser que espanta les rates. Entre 1960 i 70 es descobrí que el taxol o taxina, principi actiu del teix, és antitumoral tot i que ara ja es sintetitza al laboratori, doncs es precisava molta quantitat d’escorça. Tot i això se n’ha aturat una mica l’aplicació mèdica pels seus efectes tòxics secundaris ( nàusees,  caiguda del cabell...)                            Fonts: Dioscòrides (P. Font Quer ), Enciclopèdia plantes medicinals (J.D. Pamplona ), Guia de campo de las flores de Europa (Oleg Polunin) i altres.
FL: primavera. Madura a la tardor .	H: tot tipus de terreny tot i que es veu més en zones calcàries.   Li agraden els llocs ombrívols i frescos però no les gelades fora de temps.

Eihwaz

Carme Frigola i Gratacós, terapeuta i acupuntora a Alè.

Runes: Joan Vera : runes-savies.blogspot.com.es

EL FREIXE - ARBRES I RUNES

EL FREIXE ( fraxinus excelsior L., i fraxinus oxycarpa) Freixe de fulla gran, freix, estanca-sang . Cst: fresno común. Ga i P: freixo, pulleiro. Eus: lizar, arrunta. Fr: frêne commun. An: common ash, bird’s tomgue. Al: gemeine esche. It: frassino F: oleaceae . G: fraxinus
D: Pot arribar fins a 35 m d’alçada, és caducifoli. L’escorça és grisosa i llisa però amb els anys es va clivellant. Les gemmes són fosques. Les fulles  surten de les branques de manera oposada, son compostes amb 7 0 13 folíols lanceolats. Les flors es disposen en forma de raïm, sense calze ni corol·la amb dos estams i un petit pistil i acaba essent un fruit sec en forma de llengüeta.   Apl. Md. Se n’utilitza l’escorça i les fulles i a cops les llàgrimes de manà que no son res mes que saba solidificada; d’aquests llàgrimes se’n dissolent uns 20 grs, en un vos d’aigua calenta en dejú i va fent efecte laxant al llarg del dia.   Així doncs 30 gr/ltr de fulles en infusió o decocció, amb una mica de suc de llimona per a reforçar els efectes repartit en 3 taces/dia, tenen efectes diürètics, laxants i depuratius, i milloren malalties artrítiques i l’estrenyiment. La decocció de 3 gr, (cullerada cafè) d’escorça triturada per 1 tassa d’aigua, ajuda a baixar la febre i és digestiva. Curiositats: Dioscòrides diu: “Les seves fulles en cataplasma, begudes en vi o el suc que se’n treu d’elles ajuden als qui han estat picats per un escurçó i la cendra de l’escorça untada amb aigua cura la sarna”. I Laguna diu: “ normalment el freixe floreix abans no surtin les serps de sota terra i mai deixa les fulles fins que aquestes tornen als seus nius, ordres a favor nostre de la sàvia naturalesa”. C.Frigola. 3/13 Ja comença a florir i la gemma fosca  que quasi no es veu també va creixent.
FL: primavera abans de treure les fulles.	H: Li és igual el tipus de terra mentre sigui fèrtil i fonda preferiblement vora corrents d’aigua, encara que sigui subterrània. Aguanta bé el fred.

Ansuz

Carme Frigola - massatgista i acupuntora d'Alè.


 Runes: Joan Vera : runes-savies.blogspot.com.es