dimarts, 10 de setembre del 2013

FLOR CAPUTXINA


FLOR CAPUTXINA ( anacamptis pyramidalis)
Família: orquidiàcies  
Gènere:Anacamptis


D: Pot fer una alçada d’entre 20 i 45 cm. 
Les flors de color rosa o fúcsia surten en grups densos i cònics que després van sent més ovalats. El label  té tres lòbuls gairebé iguals.
Les arrels tenen dos tubercles i les fulles son lanceolades i lineals.

Tot i que per la zona dels terraprims de l’Empordà és abundant, és una espècie rara per protegir.

És d'una gran bellesa.














Carme Frigola - Terapeuta a Alè, espai de Ioga i teràpies. 
FL: maig - juliol
H: prats i erms secs i calcaris.

INICI TEMPORADA

18 de setembre : comencem les classes de IOGA !!!

amb POSTURES per enfortir el cos, ESTIRAMENTS musculars, REEDUCACIÓ de la POSTURA  i de la RESPIRACIÓ... tot efectuat amb especial ATENCIÓ al que s’està fent, per tal de millorar la salut i prevenir malalties i en especial per que es pugui experimentar el “sentir en ordre” la part física, la mental i l’espiritual.

Els joves poden millorar el seu rendiment en els estudis o en l’esport, les persones grans poden sentir-se millor amb el que creuen limitacions de l’edat...i també una estona de compartir amb d’altres persones una activitat.

De moment els horaris continuen igual :

Dilluns: a 2/4 de 8 i a les 9 del vespre.
Dimecres : a ¼ de 10 del matí.
Dijous: a 2/4 de 8 del vespre.

Alè espai de ioga i teràpies.

972 52 81 13 / 666 81 55 82


dimarts, 16 de juliol del 2013

EL ROURE - ARBRES I RUNES

ROURE (Quercus robur, q.pedunculata, pedunculata) Roure, pènol. Cst: carballo, roble albar, roble común. Ga i P.: alvarinho, carballo. Eus: areitz, heritz, haitz.
Fr: chêne, ruvre. An: oak. Al: Eiche. It: quecia

F:fagàcies. G: quercus

Descripció: Tot i que hi han unes 600 espècies de quercus aquests son els més comuns entre nosaltres. Poden variar una mica però en línies generals poden fer de 20 a 40 mt, d’alçada, tots fan aglans (veure foto), tenen les fulles  alternes, caduques, que aguanten l’hivern i cauen a la primavera, lobulades de color verd fosc per sobre i més clar per sota i estan disposades en espiral.
Floreix entre abril i maig en aments masculins llargs i que pengen i els femenins en forma de gemma. Tots tenen el fruit en forma d’aglà (veure foto); dins de cada aglà hi ha una sola llavor i madura a finals d’estiu o a la tardor.
Sol créixer en boscos i els d’aquí aguanten la fred de l’hivern i la sequera de l’estiu.
S’utilitza  per fer mobles, parquets, se n’havien fet vaixells de guerra, per la construcció – bigues - , botes per conservar el vi, el whisky...per fer eines i evidentment també medicinal.
Aplic. Mèd. S’usen les fulles, l’escorça i els aglans. Conté molts tanins que son molt astringents la qual cosa vol dir que si s’aplica en teixits inflamats els va assecant mentre van sent substituïts per teixits sans; també son analgèsics i antiinflamatoris.
En decocció: 60-80 g d’escorça triturada /lt, d’aigua fent bullir uns 10 mn a foc lent, després es filtra i s’aplica localment per:
·         Mals de coll, nafres a la boca, inflamacions de les genives...fent gàrgares.
·         Per irrigacions vaginals o banys vitals per “morenes”, fissures...
·         Banys de braços pels perellons, banys oculars en conjuntivitis..
·         Per tapar el nas en cas d’hemorràgia  
·         Aplicar compreses calentes en dolors reumàtics osteomusculars i articulars.
El suc de les fulles aixafades directament sobre ferides, per cicatritzar.
Els aglans menjats en casos de diarrees.

FLORS DE BACH: El roure és la flor de Bach nº 22 i està relacionada amb la força i la perseverança. Té a veure amb les persones que s’agafen la feina o les obligacions tan seriosament que tiren endavant fins extenuar-se.
Curiositats: Durant molts segles els aglans eren aliment quasi bàsic d’algunes cultures com ara la basca, doncs contenen molts hidrats de carboni i greixos.  Actualment es fan productes dietètics on hi ha aglans torrats i altres productes com a succedani del cafè.
És un dels arbres més sagrats dels nostres avantpassats ja els druides en feien aigua destil·lada de les flors per tal de netejar el cos intern i era habitual també seure sota un roure ben gran per rebre’n la força i la renovació.
A Europa se l’ha considerat el “Rei de la vegetació”, representa la imatge del “cel” albergant la terra a causa de les seves grans dimensions. Els grecs anomenaven els roures “les primeres mares”. És un dels arbres que té una mitologia més extensa en moltes cultures.
Rhaido

Està relacionat amb la runa Raidho.
Veure runes-savies.blogspot.com  

  
FL: abril- maig
H: Boscos

Carme Frigola Gratacós, terapeuta a Alè espai de Ioga i teràpies.