AGRIMONIA - HERBES I PLANTES DE LLERS

AGRIMÒNIA (agrimonia eupatoria) serverola, herba de Sant Guillem Cst: agrimonia común, mermasangre. Ga i P: agrimónia, eupatória-dos-gregos. Eus: latxaski, orrortxeta. Fr: Aigremoine eupatoire. An: Agrimony, Clockebur.  F: rosàcies. G: agrimonia
Descripció: és una planta herbàcia que pot viure molts anys i brota cada any de la mateixa arrel. Pot arribar a fer 100cm. h i la tija està plena de pelets suaus. Les fulles son dentades, compostes i poden tenir 5, 7 o 9 segments amb altres de molt petits entre mig. A la base de la fulla hi ha dues estípules també dentades. Les flors es disposen en raïm que va creixent al llarg de l’estació. Els fruits son característics i pot ser una manera de diferenciar aquesta espècia de l’A. Odorata , quins fruits no fan aquests solcs i les espines de la punta es cargolen cap avall. Aplicacions Mèdiques. Astringent ( pell i mucoses ) fa segles s’ha estat utilitzant per diferents cultures en compreses sobre ferides de guerra, nafres a la boca,  mal de coll... Vermífug: expulsa cucs intestinals. Flors de Bach: Està relacionada amb la capacitat de fer front a la realitat i a   l’alegria. Persones que els agrada la pau i que per evitar discussions poden consentir el que sigui. Si aquesta capacitat està en desequilibri fan bona cara i fan bromes  malgrat tot, per la qual cosa a cops poden passar-se una mica amb l’alcohol per tal de poder suportar i fer com si res amb els seus problemes.       Carme Frigola, terapeuta a Alè
5 pètals FL: Mg - St	H: a les vores dels boscos sobre tot d’alzines, dels camps i també vora dels rierols.

SERAPIAS LINGUA L.

SERAPIAS LINGUA L.

Família: orquidiàcies.
Gènere: seràpies  


Comencen a florir a principis d'abril fina a finals de juliol.

Les fulles imparells son llargues i acabades en punta. La planta fa entre 15 i 30 cm. d'alçada i la seva arrel és un petit tubercle.

La flor és de tons liles i grana, a cops tira a groguenca. Dona la impressió que ens fa un "llengot", d'aquí ve el seu nom "lingua".

Pot sortir en qualsevol indret i sembla ser que creix en grups.










Aquest exemplar però era l'únic que vaig trobar; també era per la pineda de vora la granja d'enciams però sota una alzina. 




















Carme Frigola - Terapeuta a Alè espai de ioga i teràpies.

RIURE, UNA COSA MOLT SERIOSA

Beneficis del riure

      En riure es mouen un 400 músculs del cos, el que més feina fa però és el diafragma que en moure’s de forma compulsiva fa un massatge intern que millora la columna vertebral, la digestió, la capacitat dels pulmons, de fet mobilitza tots els òrgans interns ajudant a que es redueixin els greixos nocius i les substàncies tòxiques,  millora notablement la circulació sanguínia i limfàtica i evita l’estrenyiment.

      El cervell fa que es produeixin hormones i neurotransmissors – endorfines, adrenalina i encefalines  -  les primeres actuen doncs com a drogues naturals i son molt i molt més potents que l’heroïna i la morfina a més el seu efecte arriba als limfocits que tenen a ratlla els bacteris i els virus  i l’adrenalina ens fa estar desperts, imaginatius, creatius i fa pujar el to vital, les encefalines s’encarreguen de treure el dolor, és a dir son analgèsiques. A més com que les segreguem son totalment gratuïtes i els seus efectes secundaris son magnífics: treuen els dolors i donen benestar i bon humor.

      Les riallades fan produir llàgrimes que netegen els ulls i fan vibrar tot el cap destapant el nas i les oïdes. També entra el doble d’aire als pulmons amb la qual cosa ens oxigenem més i la pell es tonifica des de dins per tant és anti-arrugues en contra del que es creu.

      Regula la tensió arterial i preveu els infarts.

      Fa viure el present, preveu la depressió i l’angoixa – per mitjà de les endorfines - i fa exterioritzar els sentiments i les emocions fent a més que no es quedin estancades.

      Facilita situacions socialment incòmodes perquè riure sol ser contagiós (pot ser un riure tendre, maliciós, histèric, profund..). Riure’s d’un mateix facilita el perdó i riure amb altres persones multiplica el seu efecte. No passa així quan ens en riem d’altres.

La pel.lícula sobre el cas real del Dr. Patch Adams, protagonitzada magníficament per Robin Williams, deixava ben palès com a través del sentit de l’humor facilitava la curació dels seus malalts. De fet el Dr. Adams va ser el precursor de la “risoteràpia”.

Dr. Patch Adams

Robin Williams fent de Patch Adams.

Un cas que ha anat molt de boca en boca és el de Norman Cousins, editor de Saturday Review, que als 50anys se li diagnosticà una artritis de columna molt dolorosa  per la que havia de ser ingressat sovint i va estalviar-se els ingressos mirant moltes pel·lícules de riure, fet que li treia el dolor.

        

Una altra pel·lícula o llibre centrat en el tema riure és "El nom de la Rosa" d’Umberto Eco. Es basa en una ficció en una abadia de l’Edat Mitjana on s’amagava “al poble” el que se suposava que Aristòtil  deia sobre la importància del riure. Sí, ficció, però encara ara hi ha llocs i creences on riure es considera poc acceptable moralment i signe d’immaduresa; sense anar més lluny personalment jo fugia de la religió que em van ensenyar al col·legi per la seva “seriositat” i valoració del patiment.

També Sigmund Freud va dir la seva, doncs va tenir molt clar que les rialles alliberen les energies negatives de l’organisme, cosa que més endavant es va demostrar científicament.

 

RIURE DONCS ÉS FORÇA MÉS IMPORTANT

DEL QUE SEMBLA 

Carme Frigola, terapeuta a Alè.