SHANK PRAKSHALANA - ( IOGA - HIGIENE )

SHANK PRAKSHALANA Des del punt de vista de les medicines ancestrals – xinesa, ayurvédica i la naturista a partir d’Hipòcrites com a més conegudes –  l’origen de moltes malalties és l’acumulació de toxines, sobre tot de l’autointoxicació produïda pels residus de les pròpies cèl·lules. Per això ja tenim òrgans d’autoneteja: ronyons, pell i pulmons, és per això que ens cal beure aigua pura i respirar aire pur. L’altre font important d’autointoxicació és el que es filtra a la sang a través dels budells i és per això que cal que aquests funcionin regularment i estiguin en perfectes condicions. Aquí no entraré en les intoxicacions que ens venen a través del medi ambient, tot i que si ens hi fixem no afecten a tothom per igual – tema que dóna per pensar – ni amb les autointoxicacions per les EMOCIONS NEGATIVES que ens afecten i que també acaben afectant el cos físic i el seu bon funcionament i que això per si sol és un tema apart per lo extens; em quedaré doncs amb les intoxicacions vinguin d’on vinguin doncs tenen a veure amb moltes afeccions que es pateixen avui dia: problemes digestius, estrenyiments, pedres a ronyons i vesícula, insomnis, irritabilitat, mala circulació, infeccions genitals, i sobre tot al·lèrgies de tot tipus. El SHANK PRAKSHALANA  és una pràctica mil·lenària que forma part de les mides d’higiene dins del IOGA, doncs per a aconseguir beneficis, benestar i connectar amb el propi Ser intern, cal que el cos físic estigui afinat, és el “Mens sana in corpore sano” d’Hipòcrites, tema que sovint la medicina corporativa oblida. Aquí impliquem TOT EL TRACTE DIGESTIU i es condueix aigua a través del tub digestiu fins la sortida – no via urinària! – i per aconseguir-ho cal: Estar en dejú Preparar i escalfar litre i mig d’aigua on s’hi afegeix 1 cullerada de postres per litre d’aigua ( 5-6 grs. ) de sal. Ha de ser salada perquè sinó passaria tot seguit per osmosi via urinària i el que volem és netejar tot el tub digestiu. Beure un vas d’aquesta aigua i fer tota la sèrie de moviments. Un altre vas d’aigua i altra vegada els moviments; possiblement ja serà necessari anar al WC. Així successivament fins els 6 vasos d’aigua o fins que quan anem al WC ja surti aigua neta. Normalment després d’acabar l’aigua encara cal anar algunes  vegades més al WC. Per acabar cal beure 3 vasos d’aigua NO SALADA per acabar aquest procés. Al cap de ½ hora cal menjar arròs blanc bullit o pasta blanca amb mantega per tal de compensar la possible irritació deguda a la sal, i així durant les primeres 24 hores. És possible que es tingui molta set però només es pot beure aigua o infusions després d’haver menjat. Fer els següents moviments: PRIMER MOVIMENT: dreta, amb els peus separats uns 30 cm, els dits de les mans entrellaçats amb les palmes cap amunt, l’esquena dreta i respiració normal. Sense girar el tòrax, l’inclines cap a l’esquerra i sense aturar-te passes de seguida cap a la dreta. Es repeteix 4 cops aquest doble moviment que obre el pílor. A cada inclinació una part de l’aigua abandona l’estómac cap el duodè i el budell prim. SEGON MOVIMENT: aquest pas fa acabar de passar l’aigua cap el budell prim. La posició de sortida és la mateixa i ara s’estira el braç dret horitzontalment i plega l’esquerra fins que el dit gros toqui la clavícula dreta. Fes una rotació del tronc dirigint el braç estès lo més cap endarrera possible i mirant la punta dels dits. Després es fa el mateix cap a l’altre costat. El doble moviment es repeteix 4 cops. TERCER MOVIMENT: Fes la variant de la Cobra o Bhujangasana del dibuix. Només els dits dels peus i les palmes de les mans toquen a terra. Peus separats uns 30 cm. llavors gira el cap, els muscles i el tronc cap a la dreta per mirar-te el taló esquerra i de seguida gira cap a l’altra costat. També calen 4 moviments dobles sense pressa. QUART MOVIMENT: Per tal que passi l’aigua del budell prim al budell gruixut falta aquest 4rt. moviment. . t’ajups  peus separats 30 cm. i els talons cap a l’exterior de les cuixes i no sota els glutis i les mans sobre els genolls que estan separats uns 50 cm. . gira el tòrax i posa el genoll esqr, a terra davant de l’altre peu. Les mans pressionant alternativament la cuixa drt, cap a l’esqr, i l’esqr, cap a la drt, per tal que es comprimeixi una meitat del ventre i amb ell el colon, mira endarrera per accentuar le pressió. Cal començar pel costat dret. Després es fa cap a l’altre costat. Si aquest costa és pot fer la variant de matsyendrasana de la foto. CONTRAINDICACIONS afeccions greus de l’aparell digestiu, hipertensió, problemes cardíacs. De fet és una pràctica per mantenir la salut i evitar perdre-la.  Sobre tot podeu demanar-me més informació si voleu practicar i no ha quedat prou clar, però és una pràctica altament beneficiosa. La informació s’ha extret del llibre “Perfecciono mi yoga” d’André Van Lysebeth, el qual és molt interessant per als occidentals per la forma molt detallada de les explicacions. Carme Frigola - Professora de Ioga d' Alè espai de ioga i teràpies.

ORQUÍDIES A LLERS

MOSQUES NEGRES , ABELLERA FOSCA
(ophrus fusca o marmorata o bilunata) Cast: monjas; Fr: ophrys brun; Ang; Brown orchid

Família: orquidiàcies 
Gènere: ophrys

C.Frigola. març 2013: paratge de la Creu (Llers)

 Aquesta orquídia és de les primeres que floreix - finals de febrer fins maig - i pot arribar a fer uns 20 cm. Té dos tubercles ovalats.

Les fulles en nombre imparell queden molt arran de terra i la tija és força gruixuda.

Les flors surten en forma d'espiga; els sèpals son color verd-groc-blanquinós i el label fa com tres lòbuls de colors entre marrons i liles foscos (d'aquí li ve el nom), amb unes formes que fa que sembli una màscara; està cobert d'una fina capa vellutada.

Aquestes també creixen en terrenys calcaris per això també aquí és molt abundant ( zona de Llers i les garrigues ). També se'n poden trobar a les clarianes dels boscos, pinedes i sobre tot en zones on creixen les farigoles i els romanins. 

En mig del pedreguer...(C.F. abril 2.013)

Carme Frigola. naturòpata a Alè espai de ioga i teràpies. 

MOIXERA DE GUILLA - ARBRES I RUNES

MOIXERA DE GUILLA ( sorbus aucuparia )  server  de bosc, seridoler, besurt. Cast: serbal  de cazadores,  cervellón, fresno silvestre...P i G: carnabude, cancereixo, escarnobios. Eusk: otsalizar. Fr: sorbier des oiseleurs.  Ang: rowan, mountain ash. It:sorbo selvatico.  Al: vogelbeere. F: rosàcies G: sorbus		SERVER ( sorbus domestica o Pyrus domestica ). Cast: serbal común. P i G: sorveira. Fr: cormier. Ang: service tree. It: sorbo. Al: speierling. F: rosàcies G: sorbus
D: Arbust o arbres que poden arribar fins a 12/15 m, d’alçada amb l’escorça llisa i grisosa que es va clivellant amb el temps.  No tenen espines  i té fulles imparipinnades de 11/19 folíols dentats. Les flors son blanques en corimbes més curts que les fulles. La moixera té els fruits de la mida d’un pèsol molt vermells i a cops taronges i només es poden menjar quan estan ben madurs sinó deixen la boca molt i molt aspre, fins i tot irritant. Apl. Els fruits son astringents i com que porten molta Vit.C son preventives de grips i refredats, també tonifiquen pel que també van bé quan hom està esgotat.  Son una mica diürètiques. Els fruits del server, les serves, son més grans 2-4 cm, verdoses i es tornen marronoses quan van madurant, tot i que un cop collits es millor fer-los madurar encara més ( com quan les peres venen marrons per dins i estan passades ) i és quan son excel.lents. Amb les dues varietats es pot fer melmelada i en el temps dels romans les deixaven fermentar per fer una beguda alcohòlica anomenada cerevisa  de quina paraula n’ha derivat cervesa tot i que no tenen res a veure. Les poques serves que hi ha per la zona de Llers i els  seus voltants fins no fa massa eren recollides per encàrrec d’un reconegut pastisser de Barcelona que comercialitzava un cop elaborades. Ambdues varietats son molt rústegues pel que no emmalalteixen com els altres arbres fruiters. L’escorça de la moixera s’utilitza per curtir i per tenyir i la fusta  de les dues varietats que és molt dura, difícil de partir i vermellosa s’utilitza per fer mobles, per tallar, per tornejar...               Un dels pocs servers que ens queden a Llers. Aquest al camí del mas Oliveras. Carme Frigola - desembre 2013
FL: Mg/Jn       Ab/Jn FR: Set/Oct.	Moixera: terrenys silicis, en boscos caducifolis i de coníferes fins a 2.000 m, d’altitud Server: sols calcaris i fins 1.600 m. necessita sol i humitat moderada.

Hagalaz

Carme Frigola, massatgista i acupuntora a Alè: espai de ioga i teràpies.
Joan Vera : runes-savies.blogspot.com/